Canciones de amor a quemarropa

0 comentaris
És curiós com ens crida l'atenció un llibre, una història o, en aquest cas, com un video ple de neu em va empènyer a llegir aquesta història.

Un cop llegida, moltes coses m'han agradat d'aquesta novel·la.

Comencem per la coberta, que ja sabeu que a mi els llibres m'entren pels ulls la majoria de les vegades. Sent, com és, de Libros de l'Asteroide, no cal que digui més. Jo tinc la versió digital, que sempre és menys gustosa, però he tingut a les mans la versió en paper i el blau brillant i aquesta il·lustració que trobo que s'adiu tant als personatges protagonistes, em cridava "llegeix-me!".

"Canciones de amor a quemarropa" és una novel·la suau, lleugera i de coses petites. No sé si existeix el gènere però, si no, el podem crear ara mateix, així, entre tots, tàcitament: la "literatura del dia a dia". Li posaria la "literatura de la vida", però queda molt pretensiós. També he pensat en la "literatura de la normalitat", però qui és el valent que estableix el criteri del que és "normal"?  Quan dic coses petites, vull dir tot allò que ens passa a dins i a, com a màxim, un pam o dos d'allà on som: les arrels, els amics (molt, molt, molt sobre els amics), la família, els somnis, la feina. Allò amb el que anem fent cada dia.

Dividida en capítols, cada un te'l narra un dels personatges. Així, vas saltant de protagonista en protagonista. Si bé he trobat que no ténen una veu pròpia, sí que els personatges són identificables pel seu passat, pel seu present o el seu estat d'ànim (a més de perquè cada capítol pren la inicial del nom del protagonista que l'explica). És cert que algun comentari queda massa obvi (pel que fa a reflexions personals dels personatges que queden un pèl forçades i en les que es veu clarament que el que pretén l'autor és donar-te a tu una informació que el personatge no necessita dir-se en veu alta) però en general, els diàlegs estàn molt ben trabats i l'estil és clar, entenedor i ordenat.

Ah! I la traducció de la Marta Alcaraz és, en la meva opinió, impecable.

Crec que és una novel·la molt recomenable, amb moltes possibilitats d'acabar-se convertint en una pel·lícula que la destrossi. Així, que, va, ràpid, ràpid, a llegir-la.

El llibre és: Canciones de amor a quemarropa. Butler, Nickolas. Trad. Marta Alcaraz. Libros del Asteroide. 344 pàg. Barcelona, 2014. 

Amigas con hijos

0 comentaris
Embarassada d'uns tres mesos, navegant entre nàusees i lluitant per no adormir-me a cada racó, a cada moment, vaig patir molt amb el Kevin. Una lectura que ni de conya recomanaria a cap embarassada i que va suposar un repte per a les meves hormones desfermades. Tot i així, si el busco al blog, el trobo sota 5 estrelles i l'etiqueta de "Preferit".

He encarat "Amigas con hijos" disposada a trobar-me una crítica sarcàstica del món de la maternitat, del munt de tòpics que has de sentir-te dir, del munt de coses que ningú no t'ha explicat i de la quantitat ingent de coses que penses que no sabràs fer i que, no saps ben bé com, acaben sortint més o menys d'aquella manera que tira a un bé justet. Volia poder riure de tot això, veure-m'hi, enfotre-me'n molt de mi (que ja ho sé que no em cal un llibre, que ho puc fer per lliure. I ho faig tot el que puc) i desdramatitzar.

I resulta que no. Que no m'he trobat això. I que aquesta tampoc seria la meva recomanació per a una mare recent que provi de passar una bona estona. Però tampoc per a ningú altre.

Ja havia llegit que aquesta novel·la no es podia catalogar com de chick lit i, de fet, per això la vaig triar. I hi estic d'acord, que no és pas aquest tipus de literatura. Però, en canvi, m'he trobat amb un compendi de coses que no m'han agradat, en conjunt. Una fugida massa evident de la chick lit que la porta a un extrem tan forçadament oposat que no m'ha acabat de convèncer. Prova d'evitar els tòpics i, crec que acaba caient en uns altres tòpics diferents: el dels pares desastre portats a l'extrem, de l'amiga que no pot quedar-se embarassada i ho desitja de tal manera que està disposada a fer el que sigui, de la que acaba de ser mare i és excessivament maldestre. Massa massa. Massa tot i tot alhora.

No ha estat una bona tria i em sap greu perquè es gaudeix tant de la qualitat de les edicions de Blackie Books que quan el contingut no acompanya et quedes a mitges.

En fi, que no hem començat el 2015 amb el millor peu. Però, vist així, la cosa només pot fer que millorar.

El llibre és: Amigas con hijos. Drake, Monica. Trad. Zulema Couso. 448 p. Blackie Books. Barcelona, 2014.

Prestatge 2014

4 comentaris
27. Els números lectors d'aquest any es fan ràpid. No ha estat l'any que més he llegit, però tenint present que ha estat un any de molta feina, poques hores de son i molt cansament acumulat, no està malament del tot.

A partir de demà toca esforçar-s'hi una mica més perquè la llista de "Vull llegir" no hi ha manera que es rebaixi i si no m'hi poso ja, és capaç de proclamar unilateralment la independència i prendre vida pròpia.

Espero que el vostre any lector hagi estat millor que el meu, tot i que no em queixo, perquè aquest ha estat un any de títols destacables que han passat a engrandir la meva llista de preferits. Us els recordo (no per cap ordre concret; no us sabria dir pas quin m'ha agradat més de tots):

- Instrucciones para una ola de calor
- El club de los optimistas incorregibles
- Ànima
- Harriet
- L'altra

De cara a l'any que ve, el que us deia: intencions de reprendre el ritme lector habitual, ganes de passar-m'ho bé llegint (com sempre) i moltes, moltes, moltíssimes ganes de seguir trobant-me amb tot el que els autors tenen per explicar-me.

Feliç 2015 a tots.

La mujer de un solo hombre

1 comentaris
Aquesta ressenya va ser, sens dubte, una d'aquelles que se't queden vagant pel cervell, caminant mandrosament, i que t'acosen sense pietat cada cop que entres a una llibreria amb l'ànim innocent de deixar-te sorprendre pels prestatges.

Durant alguns mesos, quan preguntava per si n'havien fet cap traducció i em deien que no n'havien sentit a parlar, del llibre, vaig donar gairebé per fet que no hi hauria versió catalana. L'altre dia, però, vaig trobar aquesta i, lectora impacient de mena, no vaig voler esperar més.

No és la típica novel·la negra però té alguna cosa que des de la primera pàgina et neguiteja, com si enmig del silenci i la normalitat que traspua la història gairebé en les seves tres quartes parts, alguna cosa t'estigués respirant al clatell.

És la història d'un final que sorprèn a els que el protagonitzen, un final que arriba per separat i en conjunt, de puntetes i sense fer-se anunciar i que frepa, sobretot, per la versemblança i la normalitat de la història.

Hi ha haurà, crec, força lectors a qui aquesta història podria agradar que se la deixaran perdre per la classificació de novel·la negra i serà una llàstima. Jo, personalment, no li posaria pas aquesta etiqueta. És una novel·la, una novel·la de final sorprenent. I val molt una lectura.

Us diria que caldrà estar atents a tot el que vagi escrivint aquesta autora, però, malauradament, va morir l'any passat. Així que aquesta és l'única novel·la que es pot gaudir.

Té tota la pinta que serà la meva darrera lectura del 2014 i sempre està bé acabar l'any lector havent-la encertat.

El llibre és: La mujer de un solo hombre. A.S,A. Harrison. Trad. Gemma Rovira Ortega. 320 p. Salamandra Black. Barcelona, 2014. ISBN 978-84-16237-02-9.

Bon Nadal

4 comentaris

Emma

0 comentaris
Que Jane Austen tenia molt de sentit de l'humor era una cosa que havia llegit moltes vegades però que mai havia vist reflectida en els seus llibres, fins ara.

Emma Woodhouse no és la protagonista que podeu trobar a "Orgull i prejudici" o "Mansfield Park". Emma no necessita, ni vol, ni pensa en casar-se, ni en trobar un home que li doni una llar perquè ja és la senyora de casa seva, fa i desfà, entra i surt i gaudeix d'una llibertat que té molt clar que perdria en el moment en què es deixés vèncer per una cosa tan insignificant - per a ella- com és el matrimoni. Tan sols si s'enamorés, tan sols si això passés podria arribar a plantejar-se canviar d'opinió.

"Emma" és una novel·la d'equívocs, on Jane Austen, com sempre, fa un desplegament de recursos narratius per crear un ambient coral molt treballat, uns personatges amb ànima que et porten de la mà de la història sense adonar-te.

He gaudit molt d'aquesta novel·la, m'ho he passat realment bé llegint-la i he volgut en molts moments que no s'acabés la narració de les aventures dels veïns de Highbury i Randalls.

De fet, vull veure ben aviat l'adaptació que la BBC va fer-ne el 2009, que, pel que he llegit, és l'única que fa justicia a la novel·la.

Una lectura molt recomenable per a tots aquells qui interessi l'autora, però també pels que tan sols vulguin passar una bona estona tranquil·la de lectura amena.

El llibre és: Emma. Austen, Jane. Trad. Sergio Pitol. Alba Editorial. 608 p. Barcelona, 2013. ISBN 97884-84288640. 

El misterio de Gramercy Park

0 comentaris
Aquest és un d'aquells llibres que em va cridar l'atenció per la seva edició, tan maca i pel fet de ser d'una autora que es considera precursora de la novel·la de misteri i dels personatges tipus Miss Marple.

La veritat és que tinc un munt de títols apuntats a la llista de Vull Llegir que resulten ser de l'editorial D' Época. Les edicions són precioses, amb il·lustracions i postals incloses i, més enllà que ha coincidit que són trames que em resulten interessants, el fet de tenir aquests llibres tan macos a la llibreria de casa em fa especial il·lusió. I en vull un munt. Una pila. Tots.

La història m'ha agradat i m'ha entretingut. Però, sobretot, m'ha sorprès. Sortida de llegir El Lleopard, i sent conscient de tots els mitjans tècnics i humans de què es disposa avui en dia per aclarir els assassinats, el fet que una dona de mitjana edat, un pèl repel·lent i xafardera, investigui basant-se en d'on és un vestit o una tel·la, una cicatriu o analitzant la cal·ligrafia d'una carta a ull nu, no deixa de resultar entranyable.

L'argument està sorprenentment ben trabat, i tot i que és bastant complicat, resulta senzill de seguir. La prosa d' Anna Katharine Green és clara, descriptiva i senzilla i aconsegueix que entris totalment a la història.

Estic immersa en una etapa lectora en què em ve molt de gust anar enrere. Així que totes les novetats que van sortint, hauràn d'esperar.

El llibre és: El misterio de Gramercy Park. Green, Anna Katherine. Trad. Rosa Sahuquillo y Susanna González. 400 p. Editorial D'Época. Oviedo, 2014. ISBN: 978-84-938972-9-1.