dimecres, 23 de setembre de 2009

El sentiment NELQHL



De vegades (i molt més des de que la catosfera literària s'ha convertit en una de les meves fonts d'idees per triar què llegir), m'ataca un pensament estrany, una sensació molesta. Busco paraules per definir-la i trobo que és una suma de diferents coses i que es pot formular d'acord amb l'equació de la imatge on:

SdI: Sobrecàrrega d'informació
IL: Incultura literària
MdLSQ: Mandra de llegir segons què

El resultat és NELQHL (No és el llibre que hauria de llegir).

M'explico: llegeixo els artícles apassionats que es dediquen als autors clàssics literaris de tots tipus i procedències (Txékhov, Tolstoi, Joyce, Poe, Espriu, Carner, Rusiñol, Català,  Delibes, Lorca, Neruda...) i no puc evitar pensar que per alguna cosa se'n deu parlar després de tant i tant de temps. I, com molta gent, n'he llegit alguna cosa, d'alguns, però sempre tinc la sensació que m'estic deixant tantes i tantes lectures de les que "cal haver llegit" ni que sigui per endevinar les respostes a segons quines preguntes quan jugues al Trivial i t'hi va un formatget. No sé si m'explico.

Aleshores faig un repàs a la meva llista "Vull llegir" i no hi trobo aquests noms. Podria posar-los...per poder...podria, però això no funciona així. Reconeixo que em fa mandra, mandra perquè en ocasions aquestes lectures no son fàcils ni amenes. I jo sempre defenso que sóc de les que llegeix per divertir-se i que ho faig perquè em ve de gust, no per obligació...

Quina manera de crear dilemes...poca feina, no?

1 comentari:

  1. A mi també em passa, però jo també llegeixo per gust i provo de no amoinar-m'hi . Només de tant en tant em ve la dèria
    L'equació, genial!

    ResponElimina