dimecres, 16 de setembre de 2009

Intrús

Ha arribat sense que ningú no l'hagi convidat a venir. I sembla que està cómode i que no té pressa per marxar. Jo sóc social per naturalesa, però m'està costant establir-hi una bona relació. 
A tot això, ell marca el ritme, ell toca la música i a mí em toca ballar al seu ritme. He deixat de poder decidir què faig i quan ho faig. Fins i tot què menjo; ara ja no trio. Menjo el que ell necessita. Decidir...quin luxe!
Quins dos dies porto! "No és res greu, només un virus estomacal", m'ha dit el metge. No serà greu, però estic cansada, tinc febre, pensar en menjar és un malson, el cap sembla que m'hagi de rebentar en qualsevol moment i, com us deia, el meu poder decisori sobre certs aspectes del meu cos m'està sent privat.
Res, considereu aquest post una petita rabieta...

3 comentaris:

  1. Arròs bullit, poma ratllada (no sé per què, però s'ha de ratllar)i molta aigua. Dieta tova, en diuen d'això els batablanca. Vinga, que això ja està..

    ResponElimina
  2. Merci a totes dues...L'arrós bullit i les pomes (ratllades, certament) han fet el seu efecte i la cosa sembla que millora...Ai, senyor, si és que no ens podem fer grans! :-)

    ResponElimina