dilluns, 28 de setembre de 2009

Ivern


Encara no entenc com vaig marxar de la biblioteca amb aquest llibre a les mans. És d'aquelles coses que em sol passar: m'agrada anar a la biblioteca perquè és gran, està plena de llibres que puc remenar, té molta llum i aquelles butaquetes tan còmodes al costat de la paret de pavés que m'agraden tant. Total, que el que anava a buscar estava en préstec i vaig passar una estona entre prestatgeries. I vaig arribar a la de teatre en català i, amb la meva tendència als llibres gruixuts, vaig treure aquest.

És una història de terror en forma de guió pensat per a la televisió, la qual cosa fa que tot sigui molt visual (sóc poruga de mena així que espantar-me a  mi no té mèrit...però he tingut moments de deixar el llibre una estoneta tot i que em moria de ganes de seguir endavant perquè sentia sorolls, de la mateixa manera que llegint "El Perfum" ensumava olors) i que el ritme sigui molt àgil. Vé a ser una Nissaga de Poder pirinenca de sang i fetge (salvant les distàncies...No hi ha cap dolenta tan genial com la Vilarasau).

El pròleg, d'en Benet i Jornet, és simpàtic, també.

Res, que si us va el misteri, el sang i fetge, les familes curioses i teniu un parell de dies tontets, és un llibre per llegir. Jo m'ho he passat pipa.

El llibre és:

Belbel, Sergi. Ivern. Una història de terror per a la televisió. Barcelona. Empúries, 2002. 416 p. ISBN 978-84-7596-904-6.

2 comentaris:

  1. La, es tracta d'un guió o és novel·la? Perquè a mi llegir teatre o cine , se'm fa molt pesat

    ResponElimina
  2. Originàriament és un guió, ara bé està molt novelat, et narren moltes coses ("i va fer això", "es veu allò", "camina cap aquí", "el paisatge és així". Demà al matí t'enviaré per mail la impressió d'una pàgina perquè te'n puguis fer una idea!
    Jo no soc gaire de llegir teatre i similars però aquesta no se m'ha fet pesada (son 416 pàgines...et ben juro que si se m'arriba a fer pesada no me l'acabo! Jaja)

    ResponElimina