divendres, 11 de setembre de 2009

Olor de Colònia

Ambientada en una colònia tèxtil, i partint de l'any 1952, aquesta novela coral relata la vida d'unes famílies per a qui la vida, la feina i la casa eren una mateixa cosa.

D'acord...anava sobre segur perquè d'aquest llibre n'he sentit parlar bé a tothom. I no m'ha decebut gens ni mica; a la tercera pàgina ja havia entrat al món que explica la novela, ja respirava amb els personatges. Ha estat un gust, d'aquells llibres que durant el dia hi penses amb ganes d'enganxar-lo quan arribis a casa. I ple de detalls: els petits capítols que acaben amb les mateixes paraules amb que comença el següent, els constants canvis de punts de vista i aquella manera d'anar mig desvetllant històries al lector a mida que els rumors i el safareig van corrent per la Colònia.

Més que narrar-la, aquesta història degoteja poc a poc, molt lentament,  i vas entenent la repressió, la resignació... i la por amb què viuen tots plegats, tots. En aquests personatges hi he trobat molta por a tot: al "què diràn", al "què passarà", al "què va passar". Por i molta por. I també això tan real que és que, molts cops, uns i altres no ens entenem, no sabem veure que potser l'altre també té uns motius, els seus que l'empenyen a actuar d'aquesta manera que nosaltres no entenem.



El llibre és:
Alcàntara, Sílvia. Olor de Colònia. Barcelona: Edicions de 1984, 2009. 330 p. ISBN 978-84-920-4021-4.

També és interessant (personalment, per veure-ho un cop llegida...que de vegades se'ls escapen coses):

Entrevista amb Sílvia Alcàntara - L'hora del lector (TV3). Emissió 11/03/2009

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada