divendres, 18 de setembre de 2009

Escena

Seuen en un banc, de cara al Pedralbes Centre que tenen just davant. Ella és prima, excessivament prima, però el seu vestit jaqueta explica per ella que no sempre ha estat així. La mirada li fuig; a l'esquerra, a la dreta, carrer avall. Ell és guapot i somriu conciliador, agafant-la delicadament de la mà, dient-li "Carola, míra'm, estic aquí... M'has demanat que vingui i estic aquí". Però la Carola no el veu, el xivarri que hi ha en plena Diagonal a l'hora del dinar sembla atabalar-la, distreure-la.

I ell li acaricia la cara, li enretira un ble de cabells que s'ha escapat de la cueta en què la noia els porta recollits. Hi torna "Carola, carinyu, hem de fer alguna cosa...Mira'm, mira'm Carola..." i no para d'acariciar-li, la cara, les mans, ara el braç.

Com si algú a qui només ella pot veure li hagués fet un senyal, la Carola s'aixeca del banc, fa un petó a la galta del noi i agafa un taxi de la renglera llarga que sovint s'esperen al carrer Joan Güell, a l'alçada de la Diagonal. Desapareix avinguda avall. Sembla que ha decidit que s'ha acabat la conversa.

El noi guapot es queda assegut al banc, movent el cap lentament, fent que no, com si no s'ho acabés de creure, tot plegat. Suspira, treu el mòbil de l'infern de l'americana d'estiu que porta posada i truca algú. "Ja hi tornem a ser..." diu, mentre s'aixeca i camina en la mateixa direcció per on ha marxat la Carola en el seu taxi.

Em perdo la resta de la conversa i la història s'esvaeix.


2 comentaris: