diumenge, 25 d’octubre de 2009

Vida privada


Entre unes coses i altres, he de reconèixer que la lectura de "Vida privada" ha estat un pèl esbiaixada. La primera part em va agradar força i hi vaig entrar sense problemes. He tingut la sensació (no només a la primera part, més aviat en tot el llibre i de forma brutal a la segona part) d'anar llegint frases genials cada dos o tres paràgrafs. Però no m'han semblat espontànies. Més aviat, hi he trobat una voluntat per part de l'autor d'anar tenyint de genialitats tot el text. I sí, de vegades he pensat " que sí, que ja ho sabem que en sabies molt, d'escriure...però avança una mica!". (Ara que em rellegeixo aquest paràgraf penso que no em puc creure que estigui parlant així d'un clàssic.És una opinió personal i subjectiva d'una inculta lletraferida...ai, no us penséssiu ara que gosaria entrar a criticar un geni de la literatura...res més lluny, eh? Parlo de sensacions...)

I la segona part ha estat inacabable. Ara bé, tinc els meus dubtes sobre el per què. M'inclino a pensar que hauria estat una opció més sensata deixar la lectura d'aquesta segona part per un altre moment i llegir alguna cosa més lleugera però em costa bastant deixar a mitges llibres que m'estiguin agradant així que mira...malaguanyada segona part. Tot i així, crec que, en condicions normals, la segona part no m'hauria agradat tant com la primera; massa digressions mitològiques.

Estic segura que no n'he tret tot el suc, a la novel·la. De fet, confesso que les darreres vint pàgines les he llegit en diagonal i que no he entrat ni en l'epíleg que inclou l'edició de Proa. Queda, però, apuntat per més endavant, en un altre moment ja que hi ha coses que m'han sorprès (m'ho sembla a mí o, tot i que passen coses, no hi ha un argument pròpiament dit? Potser estic espessa...).

El llibre és un clàssic de la literatura catalana i, en el meva intenció de no perdre la lectura dels clàssics per encegar-me amb novetats que no em costen gens de llegir (ja ho sabeu que em dones un crim i un investigador i em tens entretinguda unes quantes hores!), crec que és bo anar fent tastets del que ha estat la nostra literatura. Sense altre interès que el d'aprendre coses, de saber d'on venim i fer una mica de pàtria literària.

El llibre és:

Sagarra, Josep Mª (de). Vida privada. Barcelona, Proa, 2007. 416 p. ISBN 978-84-8437-996-6.


Nota: Moltes gràcies a tots pels comentaris (i la inspiració literària, Matilde!) del post anterior.  I als que heu llegit i no heu sabut què dir. A mí també em passa en aquestes situacions... Repeteixo, gràcies.

6 comentaris:

  1. He llegit molt bones crítiques d'este llibre. Jo no l'he llegit encara, no sé perquè em fa com a peresa :)
    Està clar que s'ha de llegir de tot, però no tot agrada a tothom ni tots podem llegir-ho tot d'igual manera.
    I crec que és tan lícita la teua impressió del llibre com la d'una altra persona. De vegades si que és cert que no estem preparats per llegir algo, però no sempre vol dir que el que tothom considera com bo ho ha de ser per tothom. No sé si m'explico... :)

    ResponElimina
  2. Ha no és tan sols de fer una mica de "pàtria literària", és que Vida privada és en si mateix, un molt bon llibre. Opino.

    ResponElimina
  3. Jo també hauria de fer tastets de literatura de veritat, però tal i com t'ha anat amb aquest no començaré

    ResponElimina
  4. bajoqueta: T'expliques, t'expliques ! Jo crec que tot es resumeix en què hi ha gustos per tot, oi?

    El veí de dalt: Segurament. A mi em costa de dir quan una cosa és bona o no. Simplement puc dir si m'agrada o no...;-)

    Mireia: "literatura de veritat"...Ho dius perquè és un clàssic? Aquest és un gran tema, també...seràn els llibres que avui son novetats i "best-sellers", "literatura de veritat" a mida que passin els anys? De què depèn que un llibre s'acabi convertint en un clàssic? Mmm...m'apunto el tema.

    ResponElimina
  5. si, hi ha classics que son un toston i n'hi ha que són una maravella. Canvia clàssics per bestsellers i la frase serveix igual.
    La única literatura de veritat és la que ens agrada, independentment del que en diguin els lletraferits de professió.....modesta opinió, vaja

    ResponElimina
  6. De tots els llibres que he vist al teu prestatge es l'unic que m'he llegit. Dels altres, et diria que els intens de llegir quelcom escrit fa poc, amb premi planeta, etc... no m'han agradat. Prefereixo el que tu anomenas "Classics". Encara que jo, per principi, no em crec res del que em diuen oficialment d'un llibre.
    Aquest en concret, per a mi es un gran llibre. El que em sorpren del teu comentari, es que sembla que l'estil es el que no t'ha deixat veure la trama, els missatges i l'atmosfera. Sobretot aquesta imatge que dona Sagarra d'una part de la societat barcelonina, que per a mi a canviat poc. Un plaer. Animat a llegir "clasics" Je je. Et recomano "Un Mundo Feliz" de Huxley. Expliquem que hi veus. Adeu.

    ResponElimina