dilluns, 16 de novembre de 2009


4 comentaris:

  1. Ei, La. Quina il·lusió! Em fa gràcia veure la vostra lletra. La va mare també feia els punts inmensos ( ara ja no ho fa) . Jo també ho havia fet una temporada.
    No recordava el tema pautes, però ara que ho dius

    ResponElimina
  2. Què xulo! Un altre post a mà!! :-))

    Això de fer pautes ho feia de joveneta, sinó em torçava moltíssim. I m'ha fet gràcia aquest "punt" rebel del "punt" de la "i" :-)

    ResponElimina
  3. jo anava a una escola tan moderna que no ens deixaven fer pautes....resultat: vaig anar de tort temps i temps, però finalment me'n vaig sortir, ta com predeien les mestres pacients. I si, també m'agrada escriure a ma, encara faig anar la ploma

    ResponElimina
  4. Vaig fent l'excursió pels blocs que s'han sumat a la original idea de la Mireia.
    Curiós, si més no, el tema de les "i" i el seu puntet.
    El meu marit, encara escriu sense posar-hi el punt d'amunt. Em sembla que no li van fer copiar com tu tu, llavors de ben segur s'enrecordaria.
    ;)

    ResponElimina