divendres, 20 de novembre de 2009

Relats Conjunts: La festa


La festa va ser...genial! Mira, crec que porto la fotografia que ens han passat avui per correu electrònic...Sí sí, despullat del tot, està el de la pisicina. I era guapo que feia mal i tot. Veus que té dues copes a terra? Doncs una és la seva, però l'altra és de la noia que està despullada aquí, al llit blanc de dalt de tot...no va perdre pas el temps, no, aquesta. Saps qui és, no? Sí, sí, justa la fusta. Doncs mira-la...El de la tovallola a la cintura, encara no s'ho acabava de creure...

El senyor calb? És col·leccionista d'art i ella no sé qui és. El vestit que duia m'encantava, tan vaporós...Era realment maco, la veritat...Sí, molta gent, poca roba, molta beguda i pols blanca damunt les taules...Va ser fantàstica...T'agrada la meva túnica? Era tan còmoda. Vaig trobar que era ideal per la festa...Qui? Ah! Sí...a aquest li vaig acabar traient l'uniforme, jo...Ja et dic que el llit de dalt era certament còmode...una mica exposat, però després de la sisena copa poca cosa t'importa ja...La noia morena que s'està al meu costat és aquella que et vaig dir que em volien presentar...maca de debó...i feia tanta calor...La vaig convidar a pujar amb el de l'uniforme i amb mí al llit de dalt, que vulguis que no, amb l'alçada, hi corria més l'aire...

La noia de la guitarra va fer un intent d'amenitzar-nos la festa...però, què vols que et digui, ja ens la sabiem amenitzar nosaltres solets, no calia que ningú ens cantés. Quina noia del banyador? La del fons? La del monyo, dius? Aquesta d'aquí, al costat del sofà vermell? Sí, un banyador molt elegant, la veritat...però no era una noia...Tots tres, son nois, i certament ens van donar un espectacle encantadorament sensual damunt d'aquella estora...

I la coneixes la del banyador vermell i la flor al coll? No? I tant, que la coneixes! Si et va ser cunyada un parell d'anys! Sí, sí...no hi ha res que un bon cirurgià no pugui aconseguir...

Ui, no, aquest cap de setmana el tinc impossible, també...Si vols diumenge a la nit podriem anar a sopar alguna cosa...m'han dit que han obert un restaurant on els cambrers es posen el menjar damunt del cos i s'estiren despullats sobre la taula...Què et sembla? Estaria bé, no? Així comences la setmana amb un altre humor...que dilluns a primera hora tinc gimnàs i hora amb el massatgista i a la tarda he d'anar de comrpes que no tinc res per posar-me...Sí, sí, els dilluns són el pitjor del món....

Imatge: Jordi Labanda

10 comentaris:

  1. Mira, m'ha agradat el relat. M'ha fet sentir com la jet-set, tu, a mi els dilluns també em costen, i això que no tinc gimnàs ni massatgista, imagina't :)

    Benvinguda als RCs!!

    ResponElimina
  2. Quins caps de setmana, aquesta noia!! Molt divertit!

    ResponElimina
  3. Molt bon relat...quina ma d'exercicis espirituals es fan en aquestes festes!

    ResponElimina
  4. La narradora era la Preisley, la dels ferreros, no?
    Un paper molt treballat! Bon relat

    ResponElimina
  5. Pd40: Gràcies! És molt xulo això de veure què s'inventen diferents persones sobre la mateixa imatge! Ja t'asseguro que els dilluns a mí també em costen i no veig el massatgista...de fet, no en tinc cap, de massatgista!

    Mireia: Gràcies! Me n'alegro, que riure és molt sa!

    kweilan: Sí, et ben asseguro que els meus no s'hi assemblen gens ni mica...ni ganes!

    Elvira FR: Haha, sobretot espirituals...Bé, suposo que algún benefici per l'esperit sí que deuen tenir...:-)

    Ramon: Potser no era ella, però era una cosina germana, segur!!! Gràcies!

    ResponElimina
  6. Jajajajaja!
    Quin luxasso, tu... pobra noia, mira que posar-se el massatgista dillun ebon matí... amb el que estressa tot plegat... xDDD

    ResponElimina
  7. Caram, si que anaven forts els de la teva festa! Déu n'hi do. Bona proposta!

    ResponElimina
  8. Quina festassa i quin nivell!!! hahaha

    (M'estic posant al dia de RRCC :P)

    ResponElimina