dilluns, 31 d’agost de 2009

Calbot pel noi dels pantalons de ratlles

Ho saps perquè ho fas servir cada dia (d'acord, potser avui és el teu primer dia després de les vacances i tens la mecànica una mica rovellada. Avui és perdonable, si vols.) Però, posem per cas que m'adreço a tu, el noi dels pantalons ratllats que aquest matí entraves a l'edifici on tu i jo treballem, en diferents empreses, en diferents plantes. Ja abans d'entrar, hem creuat el carrer alhora - els semàfors d'aquest carrer, també es valdran un post un dia d'aquests...qui sigui capaç de creuar la Diagonal de Barcelona, sense córrer, inclosos els seus laterals, sense quedar-se penjat en algun dels illots de ciment, que es consideri un dels meus ídols des de ja - i t'he portat al davant tota l'estona.
T'he anat observant; no feies res especial. Mans a les butxaques, mirada a terra, segurament avui és el teu primer dia de depressió post-vacacional - tranquil, ho superaràs - i per la manera com t'has situat a la vorera un cop hem arribat a l'altra banda del carrer - ben paral•lel a les jardineres que voregen l'edifici de la feina. No sé per què, però ho fem molts del que treballem aquí, aixó d'arrenglerar-nos a les jardineres...i això que la vorera és prou ample... - he donat per fet que anàvem al mateix lloc.

I sí.

Baixem els quatre graonets de l'entrada, s'obren les portes, arribem als mini-passadissos de portes estretes per on només hi cap una persona cada vegada - i una persona que sigui més aviat primeta i que no porti objectes afegits com bosses de mà massa grosses o similars - i, com si despertessis després d'hores i hores d'haver dormit, caus en que necessites introduir la targeta d'accés per entrar. Jo la duc a la mà i, tot i que vaig darrere teu, t'avanço, però miro enrere només per veure quanta estona necessites per trobar-la.

T'ha costat; fins i tot algú que venia encara més adormit i despistat que tu, enlloc de canviar-se de passadís, pam! va i es fot rere teu, com si no hi haguessin més maquinetes per on passar la targeta.

I podria pensar, que demà, dimarts, potser amb les vacances una miiica més lluny, quan caminis paral•lel a les jardineres, vint segons abans d'entrar, el teu cervell et dirà "Ei, noi dels pantalons ratllats, que si no treus la targeta no entrem! Treu-la ja i així no formaràs una cua innecessària!" i els teus músculs respondran a l'estímul i agafaràs la targeta i quan arribis als mini-passadissos, passaràs la targeta sense ni tan sols haver d'aturar-te. Podria pensar-ho, perquè seria lògic.
Però l'experiència em demostra que demà, potser no seràs tu perquè no coincidirem, però serà una noia, que repenjarà pesadament la seva bossa de mà sobre el passamà del mini-passadís, i remenarà centenars d'aquelles coses tan necessàries que portem la gran majoria de noies a la bossa, fins que trobi la targeta que, ves a saber, potser té vida pròpia i aprofita per anar-se'n de festa així que la deixes a la bossa. I aleshores, seràs tu qui s’haurà d’esperar rere seu i em pregunto si, mentre esperes, et dedicaràs a criticar-la o a buscar el teu coi de targeta per anar avançant feina...

dissabte, 29 d’agost de 2009

Provant, provant, 1,2,3...

Fas proves i proves. Mires, xafardejes el que fan altres blogs, busques formats que t'agradin...Això del blog és molt divertit però em sembla que hauré d'afegir a la llista de llibres pendents algun que parli de l'Html...que difícil!.

divendres, 28 d’agost de 2009

La maldición de Sissi

De vegades, fins i tot em fa certa vergonya admetre que tota aquesta història meva amb la Sissi, va començar amb les pelis ensucrades de la Romy Schneider i va continuar en assabentar-me que, d'aquella princeseta de Disney, a la que realment va existir, hi anava un bon tros.

Ens els darrers quinze anys, he anat llegint el que m'he trobat sobre ella, i amb cada nou llibre que he llegit he tingut sempre la sensació que, hagués viscut el que hagués viscut, aquesta dona sempre s'hauria sentit deprimida, trista i desgraciada.Crec, sincerament, que era qüestió de caràcter, vés per on.

L'obra de Caterina d'Habsburg, és diferent dels llibres que jo havia llegit fins ara sobre la Sissi i obre el camp d'estudi per parlar també sobre els fills de l'emperadriu, el marit, els germans i germanes, la dama de companyia - que fa de fil més o menys conductor - i, en general, bona part de l'arbre geneaològic (un arbre que no deixa de ser, també, el de l'autora.)
Si és una novela, ho és molt poquet: poques son les coses que trobem novelades i, en canvi, hi abunden les referències històriques i la narració de fets de la manera com s'explicaren en el seu moment i també com s'ha sabut després que varen succeïr (és el cas, per exemple, de l'assassinat del fill dels emperadors a Mayerling). La història, no està centrada en la figura de la Sissi que, d'alguna manera, es converteix en una excusa per parlar d'altres personatges. I, tot i que no puc dir que no m'hagi agradat, sí que puc dir que no és el que m'esperava ja que d'informació sobre la emperadriu, si et pares a recopilar, no n'hi ha pas gaire.

Moment Caprabo: El pare de l'autora, Rodolf d'Habsburg, Arxiduc d'Àustria, explica al pròleg, que  un dia, la seva filla tornava indignada de l'escola -tenia cinc anys- perquè els nens i nenes de la classe li deien que ella era una princesa i ella creia que allò era una tonteria perquè les princeses vivien en castells amb prínceps.
Diu el pare, que va ser aleshores quan va ser conscient que calia explicar-li a la petita Caterina que les princeses modernes també anaven al súper.Ostres tu, pobres princeses...!!!(llegiu amb ironia).

El llibre és:

De Habsburgo, Catalina. La maldición de Sissi. Tr. José María Solé. Madrid: La esfera de los libros, 2008. 319 p. ISBN 978-84-973-4779-2.


Altres llibres sobre la Sissi:


Caso, Ángeles. Elisabeth de Austria Hungría. Album privado.Barcelona: Planeta, 1997. 200 p. ISBN 978-84-08-02297-8

Caso, Ángeles. Elisabeth, Emperatriz de Austria-Hungría. Barcelona: Planeta, 1995. 360 p. ISBN 978-84-08-01621-2

Moix, Anna Mª. Vals negro. Barcelona: Lumen, 2002. 224 p. ISBN 8426413315.

dimecres, 26 d’agost de 2009

Navego

Aquelles coses que passen amb Internet, que entres aquí i per aquells misteris insondables, acabes no saps ben bé com aquí i mentre encara babejes pensant que les teves estanteries d'Ikea del menjador, que passen penúries sèries d'espai, de grans volen ser com totes les que acabes de veure farcides de llibres, acabes a Chicago que és on he vist la foto que encapçala el text. Voilà!

El paperet (que no tothom té per què saber anglès) diu: Els amants dels llibres mai se'n van al llit sols.

dimarts, 25 d’agost de 2009

Els llibres de les vacances'09 (i III): Armadale



Uau!!! En la meva línia de les intrigues, els assassinats i tota la pesca, Armadale son 1100 pàgines de tot això, en l'epoca victoriana. Resultat: jo enganxada desde la primeríssima pàgina fins al final dels finals.
Fa uns mesos, em vaig llegir La Dama de Blanc, també del Wilkie Collins i també em va encantar tot i que aquest m'ha agradat molt més perquè el fet que la forma narrativa vagi canviant (ara narrador, ara cartes, ara un, ara l'altre...) ho fa distret i interessant i et van donant la informació gota a gota i això fa que tinguis ganes de més i més.
Un bon llibre per llegir a les vacances.













El llibre és:




Collins, Wilkie. Armadale. Tr. José C. Vales. Barcelona: Verticales de Bolsillo, 2008. 1104 p. ISBN 978-84-924-2115-2.




Si us agrada, potser també us agradi:




Collins, Wilkie. La dama de blanc. Tr. Lluís Comes. Barcelona: La butxaca, 2008. 800 p. ISBN 978-84-92549-22-1.

Els llibres de les vacances'09 (I): The Houdini Girl

Només us diré que me l’he llegit en anglès (que, perquè ens aclarim, m’hi he d’esforçar) i tot i així estava enganxada. D’aquells que només que el deixes un moment, penses en tornar-lo a agafar.
Jo sóc bastant de crims, intrigues, assassinats, investigacions…I aquest llibre me les ha donat, d’una manera que no se m’ha fet exagerada. Segur que m’he perdut matisos pel tema de l’idioma (sí que vaig ser conscient que es diuen molts tacos) però no vaig tenir problemes per seguir la història i en un parell de dies el vaig acabar.
No sé si està editat en català o castellà, el que jo vaig llegir és de Penguin.