dilluns, 30 de novembre de 2009

El pit-roig


Aquesta lectura ha estat un pèl decebedora: el personatge principal...d'acord; no m'ha enganxat com el Wallander (crec que aquí hi ha el meu error principal: cada cop que agafo un llibre d'assassinats nòrdic, espero engaxar-me a la pàgina 1 i no voler fer res més que llegir fins que me l'acabi, com m'acostuma a passar amb els mankells) però m'ha caigut bé, tot i que trobo que li falta ganxo i que no me l'acabo de creure.
Pel que fa  a l'argument....jo m'hi he perdut. I no m'hi he trobat fins al final, final, en què t'ho expliquen tot, però durant la història, massa personatges, masssa "ara t'explico una mica d'això sense dir-te a què vé ni on vull anar a parar i més endavant ja el tornarem a agafar, aquest fil". Total, que m'he passat la lectura pensant "ara, ara, ara arrenca...". I no.
I no us explicaré el què, perquè no vull aixafar la guitarra a ningú però....si algú l'ha llegit...no hi ha una tema que queda penjant? Potser en el segon llibre se'n parli, però a mí m'havien dit que eren independents. El tinc a la tauleta, el segon, però he decidit donar-me un marge de temps abans de posar-m'hi. De tota manera, ho provaré, però no penso donar-li una oportunitat tan llarga com ha tingut aquest.
Total, que ni pena ni glòria, tu. Que no us diré que està bé però tampoc que és el pitjor que he llegit mai. Està allà, a la pila, de la meitat cap abaix, si l'hagués de situar.

El llibre és:

Nesbo, Jo. El pit-roig. Tr. Laia Font. Proa, 2008. 552 p. ISBN 978-84-8437-297-4.

divendres, 20 de novembre de 2009

Relats Conjunts: La festa


La festa va ser...genial! Mira, crec que porto la fotografia que ens han passat avui per correu electrònic...Sí sí, despullat del tot, està el de la pisicina. I era guapo que feia mal i tot. Veus que té dues copes a terra? Doncs una és la seva, però l'altra és de la noia que està despullada aquí, al llit blanc de dalt de tot...no va perdre pas el temps, no, aquesta. Saps qui és, no? Sí, sí, justa la fusta. Doncs mira-la...El de la tovallola a la cintura, encara no s'ho acabava de creure...

El senyor calb? És col·leccionista d'art i ella no sé qui és. El vestit que duia m'encantava, tan vaporós...Era realment maco, la veritat...Sí, molta gent, poca roba, molta beguda i pols blanca damunt les taules...Va ser fantàstica...T'agrada la meva túnica? Era tan còmoda. Vaig trobar que era ideal per la festa...Qui? Ah! Sí...a aquest li vaig acabar traient l'uniforme, jo...Ja et dic que el llit de dalt era certament còmode...una mica exposat, però després de la sisena copa poca cosa t'importa ja...La noia morena que s'està al meu costat és aquella que et vaig dir que em volien presentar...maca de debó...i feia tanta calor...La vaig convidar a pujar amb el de l'uniforme i amb mí al llit de dalt, que vulguis que no, amb l'alçada, hi corria més l'aire...

La noia de la guitarra va fer un intent d'amenitzar-nos la festa...però, què vols que et digui, ja ens la sabiem amenitzar nosaltres solets, no calia que ningú ens cantés. Quina noia del banyador? La del fons? La del monyo, dius? Aquesta d'aquí, al costat del sofà vermell? Sí, un banyador molt elegant, la veritat...però no era una noia...Tots tres, son nois, i certament ens van donar un espectacle encantadorament sensual damunt d'aquella estora...

I la coneixes la del banyador vermell i la flor al coll? No? I tant, que la coneixes! Si et va ser cunyada un parell d'anys! Sí, sí...no hi ha res que un bon cirurgià no pugui aconseguir...

Ui, no, aquest cap de setmana el tinc impossible, també...Si vols diumenge a la nit podriem anar a sopar alguna cosa...m'han dit que han obert un restaurant on els cambrers es posen el menjar damunt del cos i s'estiren despullats sobre la taula...Què et sembla? Estaria bé, no? Així comences la setmana amb un altre humor...que dilluns a primera hora tinc gimnàs i hora amb el massatgista i a la tarda he d'anar de comrpes que no tinc res per posar-me...Sí, sí, els dilluns són el pitjor del món....

Imatge: Jordi Labanda

divendres, 6 de novembre de 2009

La Llista: La desaparición


A alguna revista, farà cinc anys, vaig llegir una breu nota sobre aquest relat. Algú - no recordo qui - el recomenava ferventment i en deia que era "[...]como un puñetazo en el estómago[...]" i que sobretot, sobretot, sobretot, qui tingués pensat llegir-se'l, no cometés el gran error de llegir-ne la contraportada. Jo, que sóc molt obedient, vaig buscar el llibret, que és molt breu, i no vaig gosar cometre el pecat de mirar-ne l'argument ni res de res. Me'l vaig comprar, me'n vaig anar a casa meva, i me'l vaig llegir.

Ara, puc dir que està a La Llista. I que en certs moments quotidians, molt concrets, el recordo i m'anguniejo (que crec que era l'objectiu principal de qui el va escriure...). "No hase falta desir nada más".


El llibre és:

La desaparición. Krabbé, Tim. Tr. Marta Arguilé. Ediciones Salamandra. Barcelona, 2006. 112 p. ISBN 978-84-7888-917-4.

dimecres, 4 de novembre de 2009

Firmin


EN-CAN-TA-DA amb aquest conte per adults. M'ha sembla una lectura dolça, amena, diferent, amb mala baba i entranyable. Desprèn amor pels llibres i per la lectura i trobo que el personatge principal està molt ben trabat.

M'ha encantat.

La veritat és que l'havia tingut diverses vegades a les mans, a la llibreria, i al final sempre havia perdut la batalla davant d'algun altre títol...I mira, al final, vaig decidir que era primet i que seria una lectura rapideta (ho ha estat menys del que m'esperava però entre unes coses i altres....).
Un altre detall que m'ha agradat molt han estat els dibuixets que l'acompanyen; feia tants anys que no llegia un llibre amb dibuixos!

Un gust encertar-la amb una lectura, oi?






El llibre és:

Savage, Sam. Firmin. Tr. Sabina Galí. La Butxaca, 2009. 208 p. ISBN 978-84-92549-91-7.