dilluns, 28 de desembre de 2009

84, Charing Cross Road


Quina enveja! És que he pensat en més d'una i de dues ocasions llegint aquest llibret; enveja de saber, de tenir un criteri tan clar sobre alguna cosa, sobre què es vol, com es vol. La gent intel·ligent, la gent que sap molt sobre alguna cosa, m'admira. Aquesta dona, l'Helene Hanff, havia de ser d'aquesta classe; dels que saben què volen, no dic en tot, però sí, si més no, en una cosa que els fa gaudir. M'encantaria saber tant de llibres, conèixer tant els clàssics, saber què és el que em falta per conèixer...ai! m'han entrat unes ganes d'anar-me'n a la biblioteca i començar a regirar, mirar, triar i remenar...









El llibre és:

Hanff, Helene. 84, Charing Cross Road. Tr. Puri Gómez. Barcelona, Empúries, 2002. 110 p. ISBN 84-7596-950-X

P.D.(1): M'encanta que les meves vacances de Nadal es redueixin a sofà, manta, llibre i copa de vi/coca-cola light. Bé, i també una mica de Wii (que em fa un mal el braç de jugar a tenis, que no us ho explico). I àpats d'aquells de rebentar, també. Però el tema del sofà i la manta...mmmm.
P.D. (2): Jane Austen; és necessari que si els Reis hi són a temps, ho apuntin a la meva llista...que aquest any he estat molt bona...

diumenge, 27 de desembre de 2009

Nèmesi


D'acord, vaig dir que li donaria un descans al Jo Nesbo abans de posar-me amb un altre llibre seu...però em vaig acabar l'anterior, aquest estava damunt la tauleta de nit...i, mira, coses que passen.
Partim de la base de que no és un Wallander, ja us ho vaig dir, però per ser sincera, aquest sí que m'ha tingut pendent de l'argument per una senzilla raó: perquè l'he pogut seguir, cosa que no em va passar amb l'anterior, que em vaig perdre de seguida.
Espero que un dels nous personatges que apareix, tingui continuïtat ja que, a més que he trobat que hi ha coses pendents de descobrir, trobo que és un personatge ben fet. Crec que serà dels autors que vindrà amb mí de vacances: lectures entretingudes que no s'acaben fins ben bé la darrera pàgina i que són fàcils de llegir.










El llibre és:

Nesbo, Jo. Nèmesi. Tr. Laia Font. Barcelona, Proa, 2009. 495 p. ISBN 978-84-8437-734-4

dissabte, 26 de desembre de 2009

Bon Nadal a tots!!!!

 Aquests dies, que les sobretaules duren hooooores, i les digestions son un pèl pesades, crec que necessitaré tota la meva energia per aixecar-me de la taula després dels àpats...així que us deixaré tranquils uns dies!
Bon Nadal a tothom!!!

dissabte, 19 de desembre de 2009

Relats Conjunts: Bratislava Christmas market


Hi ha moments que sento que no vaig alhora amb la vida. Que estic al lloc equivocat, en el moment equivocat, sentint el que no toca. Sóc pessimista de mena i intento exercir de forma regular...les coses, si no es practiquen, s'acaben perdent. I sempre que em passa això, aquesta cosa que, d'entrada, m'ha quedat prou profunda, però que en el fons no deixa de ser que penso que la gent acostuma a ser feliç per norma i em fa ràbia, si porto la càmera al damunt, faig la fotografia del que veig per recordar el que sento. Les guardo totes a la carpeta "Què coi hi feia jo, allà, en aquell moment: moments erronis".
Com aquella vegada, que tot just feia un parell de setmanes que la Maria m'havia deixat per aquell que la feia "sentir important, que m'escolta, que em pregunta com em sento" (Què, és bona, eh? Alguna vegada us han deixat per això? Si m'hagués dit que era millor que jo en coses REALMENT IMPORTANTS - penjant quadres, fent el llit, posant rentadores - , d'acord...però per això....) i em va tocar fer de padrí del casament del Manel. Hagués pogut omplir la carpeta dels "Moments erronis" de per vida només amb les que vaig fer aquell dia. Que n'arriben a ser d'enganxosos els casaments! I s'estima la gent...!!! Quina manera de fer el ruc! Que si els nuvis, que si la lliga, que si patatim, que si ens estimem tant...la mare de la núvia, les dames d'honor (que per cert, ni una em va fer tenir esperances que la meva situació pogués millorar...), tot enfarfega un no dir...
Trec la camèra ara per immortalitzar el moment: mercat de Nadal, somriures de nens (ui, els nens, que també em posen d'un nerviós, amb tanta corredissa i cridòria...)que recorren les paradetes amb uns ulls oberts que sembla que els hagin de caure de les òrbites, un embolic de musiques de campanetes que intenten foradar-te els timpans i el cervell. La gent somriu, malgrat el fred, malgrat la pluja que sembla que comença a caure, malgrat la música dels nassos, ells vinga a somriure, com imbècils, com si no fóssim a no sé quants graus sota zero en ple mes de desembre, vinga a somriure!
I jo, en canvi, arraulit dins la meva jaqueta que de cap de les maneres és prou gruixuda per protegir-me d'aquest fred, ni de res que vingui de fora, només puc fer que treure la meva càmera i retratar el moment erroni en que "Tothom està content i jo, que sóc pessimista de mena i no ho hauria d'estar...també ho estic! Coi de Nadal!"

dilluns, 14 de desembre de 2009

Jaquetes pels llibres


Les he trobat d'allò més originals!
Les de títols de llibres em semblen genials, però n'hi ha de maquíssimes amb estampats i dibuixets.
Les podeu comprar aquí.

Via: SwissMiss

dissabte, 12 de desembre de 2009

La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey


Quan escric, m'agrada que sigui el personatge qui parla en primera persona. Això, que fa relativament poc que he descobert en comparació amb el temps que fa que gaudeixo d'escriure, és una cosa que sense adornar-me'n sempre tendia a fer: oblidar qui sóc jo i posar les meves mans al servei d'algú altre - de vegades inexistent enlloc més que al meu cap - per tal que expliqui allò que li vingui de gust.

No és d'estranyar, doncs, que amb la lectura de "La Societat..." m'ho hagi passat tan bé: un recull de cartes entre diverses persones que expliquen el que viuen en una època de post-guerra. i ho fan amb sentit de l'humor, que és una altra de les coses que m'enamora de les persones i que m'agrada fer servir quan escric.
Els personatges se m'han fet macos i volia anar avançant per conèixer més de la estranya història de "La Societat...", tot i que, a poc a poc, te n'adones que "La Societat..." no és més que una excusa, que el que de veritat absorbeixes en la lectura son les històries de cadascún dels personatges de Guernsey.
He trobat, com a petit defecte, que potser la bondat irrefrenable d'alguns personatges se'm fa una mica enfarfagadora. Que fa ràbia, vamos. A canvi, m'ha encantat el personatge de la Juliette, aquesta txispa, aquest humor que té, m'han entrat de ganes de que existís de debó i anar a prendre alguna cosa un vespre! Ha estat, d'una banda, un d'aquells llibres que em treuen un somriure idiota un cop me l'he acabat i que, espero no ser la única, m'ha deixat amb ganes d'arribar-me a Guernsey... i per l'altra, una lectura molt amena i rapideta i, a més, el seu format de carta, permet que si tens estonetes petites per llegir no hagis de deixar capítols a mitges (que no sé a vosaltres, però a mi sempre em fa molta ràbia).

Com a tonteria afegida us diré que m'encanta la portada i aquest títol tan poc "vendible" que té (m'ha passat, aquests darrers dies, de dir-lo i rebre mirades de "Quines coses més rares que tens....").

El llibre és:

Shaffer, Mary Ann; Barrows, Annie. La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey. Tr. Marta Vilella. Barcelona, Amsterdam, 2009. 248 p. ISBN 978-84-936603-8-3.

dilluns, 7 de desembre de 2009

La mecánica del corazón (a La Llista directe)

Fa uns mesos, llegint el blog del Jordi Cervera, vaig trobar que parlava d'aquest llibre i, tot i que encara no s'havia publicat aquí, vaig apuntar la data prevista i el títol per tenir-lo en compte. Si us he de ser sincera,volia veure en viu la portada perquè el dibuix em va enamorar.

Fa unes setmanes, el vaig trobar voltant per l'FNAC. Me n'estava llegint un altre, però el vaig comprar per llegir-lo més endavant (és que jo sóc de les que no pot acumular llibres per llegir damunt de la tauleta...només de veure llibres nous ja necessito mirar-me'ls...així que he optat per anar-los comprant/agafant de la biblioteca a mida que no tinc res per llegir...Sí, ja ho sé...sóc rareta però a aquestes alçades, ja, vaig tard per canviar...). Jo tinc la versió castellana però des del 2 de desembre teniu ja a la venda la traducció al català.

I crec que he trobat un nou membre de la Llista! És dolç, tendre, innocent...un conte per a nens i nenes grans. A més t'arriba perquè parla de l'amor, i, com en un moment o altre, tots hi hem caigut, es fa molt proper.

Sembla que el Luc Besson, ha comprat els drets d'aquesta novel·la per dur-la al cinema en format animació. Espero que les il·lustracions conservin aquest toc de pel·li del Burton (m'ha fet pensar tant, en la Núvia Cadàver!), aquesta atmosfera un pèl fosca, gòtica i romàntica. I els personatges, tan especials, que és impossible no enamorar-se'n des del principi.

Us recomano que feu una visita a la pàgina web del llibre.

El llibre és:

Malzieu, Mathias. La mecánica del corazón. Tr. Vicente Tuset. Barcelona, Mondadori, 2009. 176 p. ISBN 978-84-3972-195-6