divendres, 15 de gener de 2010

El questionari d'Sfer

L'Sfer és una de les meves parades obligatòries. M'encanten les coses que ens ensenya!

En aquesta línia, m'ha fet gràcia respondre el qüestionari que reproduïa aquí, i atendre la seva amable invitació d'escampar-lo. Qui s'apunti, si vol, que deixi nota aquí que ho ha fet.


1.- ¿Se puede saber quién eres y a dónde vas?
[Frank L. Baum. Espantapájaros a Dorothy. El mago de Oz.]

Encara no tinc gaire clar on vaig ni qui sóc...Sé què m'agrada fer, sé amb qui vull invertir el meu temps, sé què m'encén, sé què m'indigna i què m'emociona. Sé per on no vull tornar a passar. Sé que el que tinc ara m'agrada. Més enllà d'això...

2.- ¿Y eso es divertido?
[Michael Ende. Momo a los niños. Momo.]

Si faig balanç...sí, diria que en general no m'ho passo malament. Hi ha dies de tot però crec que ja és així com ha de ser.

3.- ¿Qué es una vida humana?
[Michael Ende. Hombre gris a hombres grises. Momo.]
El que tens. Com la visquis sí que ja és cosa teva.

4.- ¿Crees que un muerto está muerto para siempre, o crees que puede resucitar?
[Robert Louis Stevenson. John Silver a Jim Hawkins. La isla del tesoro.]

Desgraciadament un mort ho està per sempre. I, a més, sóc de l'opinió que el que ens queda un cop ha mort (els records) no em compensa prou...

5.- ¿Qué buscas?
[Miquel Rayó. Marisa al protagonista de el tesoro. El tesoro del Capitán Nemo.]
Si la trobés, la seguretat de saber que no faig mal a la gent que m'importa, que no estic cometent cap error garrafal (petits errors, d'acord, que si no no se n'aprèn) i una mena de font de salud constant per tots els que m'estimo, que pateixo molt si no estan sans com les pomes :-D.

6.- ¿Qué es lo que no consentirías?
[Astrid Lindgren. Tommy a Pippa. Pipi Calzaslargas.]

Moltes coses. Però no en tinc una llista...com us deia al número 1, sé què m'encén i què m'indigna i un dels meus grans defectes és que no vaig gaire sobrada de paciència (el dia que en repartien, em vaig adormir i vaig arribar tard. Em vaig conformar amb el que quedava...amb el temps i l'edat, una fa el que pot per millorar però no me n'acabo de sortir) així que de seguida que alguna cosa no em quadra, salto.

7.- ¿Te cae simpática la reina?
[Lewis Carroll. Gato de Chesire a Alícia. Alícia en el pais de las Maravillas.]
Perdó?

8.- ¿Te gustan los perros?
[Lewis Carroll. El ratón a Alícia. Alícia en el pais de las Maravillas.]

M'agraden però no en sóc una apassionada. No tinc gos i segons com m'atabalen i se'm fan pesadets.

9.- ¿Por qué el ocho va después del siete?
[Daniel Nesquens. Marta a papá. 17 cuentos y dos pingüinos.]
Perquè quan en tens 8 en tens un més que si en tens 7. Deixant apart aquest petit detall, que cadascú se'ls ordeni com prefereixi.

10.- Tengo ocho cocos, ocho monos y ocho niños. ¿Cuántos imbéciles tengo en total?
[Roald Dahl. Truchbull a Wilfres. Matilda.]
Un dels cocos em mira malament. Segur que és ell.

11.- ¿Te has encontrado alguna vez con una bruja?
[Roald Dahl. Niño a abuela. Las brujas.]
Ho preguntes de debò? Cada dia!!! I no totes són dones.

12.- ¿Crees en las hadas?
[James Barrie. Peter Pan a los niños. Peter Pan.]
Sí, i tant. I m'agrada creure-hi.

13.- ¿Sabes lo que es un beso?
[James Barrie. Wendy a Peter Pan. Peter Pan.]
Sí, i tant. I m'agrada fer-los i que me'ls facin (sóc sobona, no ho puc negar...les abraçades, els petons, els carinyos en general...m'encanten. Amb els amics, amb la parella, amb la família...)

14.- ¿Qué es el tiempo, de verdad?
[Michael Ende. Momo al maestro Hora. Momo.]
Una merda, amb perdó. Perquè passa ràpid quan l'aturaries i no corre quan vols que avanci.

15.- ¿Es así eso de ser adulto? ¿El hacer y decir cosas que no entienden los niños?
[Henning Mankell. Joel a si mismo. El perro que corría hacia una estrella.]
Ni els nens, ni els mateixos adults moltes vegades!
Ser adult és...és...no ho sé, us ho explicaré quan me'n senti...

16.- ¿De qué sirve un libro si no trae estampas ni diálogos?
[Lewis Carroll. Alicia a si misma. Alicia en el pais de las Maravillas.]
Del que vulgui qui el llegeix.

1 comentari:

  1. grans preguntes, grans respostes. Un bon retrat.
    Lo de ser adult, hi ha un bon dia que t'ho trobes de cara i sense avisar, però sempre cal guardar un raconet per el nen que duem a dins

    ResponElimina