divendres, 8 de gener de 2010

Invisible


Vaig començar a llegir el Paul Auster contra tot pronòstic. Quan algú té molts adeptes i aquests en parlen i el defensen emocionats, a mi em passa que acabo per desenvolupar una mena d'antipatia que em provoca que em tanqui en banda. No sols amb els autors literaris, em passa. Em va passar en el seu moment amb l'Andreu Buenafuente, per exemple. I pobre, no és per res que ell fes, és simplement un cansament mental; massa gent que en parla, massa gent que el troba fantàstic i jo...me'n canso.

Amb el Paul Auster va ser semblant. El tenia pendent de llegir, no n'havia llegit res i bé, estava allà apuntadet. Però sentia i llegia opinions taaan bones d'ell, va coincidir que durant una època quan en sentia parlar era per dir-ne només coses fantàstiques i li vaig agafar ràbia. Aleshores arriba un dia en què, pam! t'acabes un llibre, no en tens cap altre de pensat i tires dels prestatges, d'aquells llibres que viuen a casa però que no has llegit mai. I vaig començar "El llibre de les ilusions"; em va encantar. Després en van seguir d'altres. No tots m'han agradat, eh?, però vaja alguns m'han fet passar molt bones estones, és cert.

Aquest darrer llibre, "Invisible", m'ha provocat sensacions estranyes: m'ha mantingut pendent, he caigut dins la prosa que se'm fa tan propera, tan de la manera com m'agradaria escriure a mí...però d'altra, hi ha hagut passatges que se m'han fet massa explícits. Serà que m'estic fent gran, però hi ha coses que no necessito que m'expliquin tan detalladament.

Ara bé, hi he trobat perles escrites que no puc deixar de compartir:

I què hi ensenya, en aquesta Universitat tan dolenta? Desastres. És un tema molt ampli, ¿no troba? (p. 8)

La llàstima és una emoció horrorosa i inútil-te l'has de guardar per tu. Si intentes expressar-la, encara és pitjor.(p. 104).

Els llibres s'han de tractar amb respecte, fins i tot quan ens fan posar malalts. (p. 180).

EDITAT PER DIR-VOS QUE: Durant la lectura, he anat apuntant les errades que he trobat i les he enviades a l'editorial. No han trigat ni deu minuts a respondre'm donant-me les gràcies! :-)


El llibre és:

Auster, Paul. Invisible. Tr. Albert Nolla. Barcelona, Ed. 62, 2009. 255 p. ISBN 978-84-297-6363-8.

6 comentaris:

  1. A mi em va agafar la dèria d'Auster fa molt anys (potser 15). Ara ade tant en tant en llegeixo algun però em costa posar-m'hi

    ResponElimina
  2. ostres, m'impressiona que t'hagin contestat els de l'editorial. Alguna vegada ho he fet, i encara estic esperant que diguin alguna cosa, ja no dic que m'enviin una compensació econòmica per hever-me vengut un producte defectuós, que seria el que esperariem si compressim una capsa ade galetes en mal estat

    ResponElimina
  3. Mireia: Doncs si et fa mandra, aquest potser tampoc és el llibre per tornar-hi...

    viu i llegeix: A mí també m'ha sobtat...no em pensava pas que em contestéssin atès que l'adreça d'e-mail on vaig enviar el correu era d'aquestes generals "info@" i vaig pensar que no farien cas...I tens tota la raó amb això que dius de la capsa de galetes en mal estat...

    ResponElimina
  4. Caram! Fas de correctora! Molts cops hi ha faltes als llibres...La falta de professionalitat, les presses,... L'Auster m'agrada tot el que l'he llegit, però hi ha tants altres per llegir! Li hauria de llegir "El llibre de les il.lusins"; tanta gent en parla bé!

    ResponElimina
  5. És trist que la figura del corrector sigui ignorada... i que siguem els lectors que ho hàgim de fer... esperem que per la propera edició tinguin en compte els teus comentaris. Després ens queixem que les vendes de les edicions en castellà es venen més...

    ResponElimina
  6. El veí de dalt: Aquestes llistes de pendents que ens fem...sempre hi ha mooltes coses per llegir, i a més, només que et miris uns quants blogs, acabes amb una llista enoorme.
    L'Espolsada llibres: Sí, jo tb espero que els serveixi per millorar.

    ResponElimina