dijous, 28 de gener de 2010

La ignorància


Sabeu quan sentiu que algú diu en veu alta coses que penseu però que no us heu dit ni a vosaltres mateixos? Heu tingut , alguna vegada, la sensació de vertígen llegint negre sobre blanc pensaments que fins i tot, segons com, us havien fet una mica de...por, reconèixer que tenieu?

Doncs això ha estat aquest llibre per mí.

I també la constatació que els llibres, com les persones i com tot el que ens trobem a la vida, tenen el seu moment.

És el segon cop que el llegeixo; el vaig llegir quan tenia 21 o 22 anys i no en recordava res excepte la frase styska se mi po tobe ( que en txec vol dir t'enyoro; ja no puc suportar més el dolor de la teva absència) i ara entenc que aquell no era el moment per llegir-lo.

En canvi ara, ara M'HA ENCANTAT. Hi havia trossos que no podia gairebé ni avançar, perquè només feia que apuntar paràgrafs sencers, per no tornar-los a oblidar. O per poder-los recordar quan els oblidi.

No és un llibre que passin moltes coses. És un llibre del que portem a dins, del que sentim, del que ens passa pel cap, del que perdem.

He gaudit moltíssim aquests dies,amb aquesta lectura i és d'aquells llibres que m'encantaria poder recomenar a tothom...pero ai! com en moltes altres coses, sóc dolentíssima per encertar què pot agradar a qui.
Així que em limitaré a dir que aquest llibre m'ha enamorat.

No puc evitar deixar-vos un dels trossets que més m'agradat:

"Calipso, ah, Calipso! Hi penso sovint. Va estimar Ulisses. Van viure plegats set anys. No sabem quant de temps Ulisses va compartir el llit amb Penèlope, però ben segur que no tant de temps. En canvi, s'exalta el dolor de Penèlope i es menyspreen els plors de Calipso." (p. 15 i 16)



El llibre és:
Kundera, Milan. La ignorància. Tr. Imma Monsó. Barcelona. Tusquets, 2000. 195 p. ISBN: 84-8310-134-3

3 comentaris:

  1. Per a mi els llibres tenen, efectivament, el seu moment... A les persones no acostumo a donar una segona oportunitat, i el que em trobo a la vida no m'acostuma a donar una segona oportunitat... Espero no haver quedat atrapada en un bucle i que m'entenguis.

    I anoto el llibre! I em crida l'atenció que la traducció sigui de la Imma Monsó, no?

    Et llegeixo,

    SU

    ResponElimina
  2. fa temps que penso que a Milan Kundera li hauria de donar una segona oportunitat. La insoportable lleugeresa del ser el vaig llegir de molt joveneta i se'm va fer insoportable...potser ara la legiria de manera diferent, qui lo sa

    ResponElimina
  3. SU: a mí tb em va cridar l'atenció que la traducció fos de la Imma Monsó pq fa 4 dies em vaig llegir Una tempesta...

    viu i llegeix: Doncs estas en la mateixa situació que jo: fa molts anys que em vaig llegir el Kundera i, realment, ara l'he viscut d'una manera ben diferent.

    ResponElimina