dissabte, 23 de gener de 2010

Winesburg, Ohio - ABANDONAT

Han estat 98 pàgines de "va, ara hi entres". Però no.
Tinc la sensació que no és ben bé que no sigui un llibre per mí - que de vegades em passa. Crec, més aviat, que no és un llibre per mí ara, que no sé què passa que estic d'un dispers...Doncs això, que m'he passat aquestes 98 pàgines llegint i rellegint el que ja havia llegit perquè me n'adonava que em despistava, sortia de la història i, tot i que els meus ulls seguien llegint, el cervell estava molt i molt lluny de processar res del que la vista li enviava. Total, que canviaré de llibre perquè està vist que no avanço i ha arribat un punt que em fa mandra posar-m'hi.
És curiós perquè desde que vaig començar el blog a l'agost, no havia abandonat cap llibre però això va com va, i ara aquest m'ha enganxat amb el cap ple de pardals i no m'hi caben les lletres ;-).

Potser en un altre moment, oi?

5 comentaris:

  1. No cal, no cal... Jo el vaig acabar perquè l'havia de tornar a la biblioteca i era l'única cosa que portava al metro, però el vaig trobar francament insoportable!!!

    ResponElimina
  2. Vaja! Jo el tinc a la pila, esperant el seu moment... que no sé quan serà. Fins que no l'obri, és clar. A mi em va passar amb Tot un caràcter: ara hi entro, ara hi entro... i al final el vaig deixar perquè no hi entrava. I amb El vigilant i les coses també, però aquest per una qüestió de concentració: a l'autobús no era fàcil llegir-lo.

    ResponElimina
  3. mestressa: Buff...jo de debó que ho he intentat però no ha aconseguit enganxar-me...A una altra cosa, tu, que llegir-los si no t'agraden no és obligatori... ;-)

    unquepassava: És curiós, quan passa això però realment penso que és que hi ha llibres que no són per a tots els lectors ni per a tots els moments (com dius tu...llegir segons què a l'autobús té un mèrit!!! ).

    ResponElimina
  4. El vam comentar al club de lectura de la setmana passada i hi ha gent que li ha passat com tu, que no hi ha entrat. Els que ho hem fet més aviat ens hem submergit! Potser cal llegir-lo pausadament, com un llibre de contes, i espaiar cada capítol perquè respiri. Una gran obra, al meu parer.

    ResponElimina
  5. uiiii, jo el tinc a la pila , també

    ResponElimina