diumenge, 28 de març de 2010

Basil

Crec que després d'haver acabat la lectura de la que per a mí és la tercera novel·la de Wilkie Collins  em puc reconèixer ja com a admiradora oficial d'aquest autor. No puc fer-hi més: em submergeixo en la prosa gòtica d'aquest escriptor i passo les pàgines completament immersa en la història dels personatges.

És cert: es repeteixen patrons, es reconeixen gestos, i fins i tot aquestes trames dins de la família et fan pensar en novel·les que ja has llegit, d'ell. Però tot i així, m'encanta. Em sap greu no haver-me'l deixat per l'estiu: em resulta tan reconeixible aquesta prosa, que m'ha fet pensar en molts moments en imatges de les meves cames al sol del jardí on vam passar l'estiu, amb el sorollet de l'aigua que corria dins la piscina. Però només som al mes de març i tot i que alguns dies de vacances de Setmana Santa no estan gens malament, no és el mateix...

El recomano? Mmm... Ja ho sabeu, que em costa...Com ho diria? Si sou de "Cumbres borrascosas" doncs sí, sens dubte. :-)

El llibre és: Collins, Wilkie. Basil. Tr. Miguel Martínez-Lage. Barcelona: La butxacaAlba Editorial, 2010. 436 p. ISBN 978-84-8428-548-9.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada