dimarts, 6 d’abril de 2010

Fundes

Parlant de llençols, fundes nòrdiques i coixins, em deia avui una amiga que ha notat que d'uns anys ençà ha canviat de gustos pel que a color de la roba de llit es refereix. I, ostres, jo no hi havia pensat però també és cert, que he deixat enrere els taronges i vermells, per acostar-me més als blancs, crus i grisos. No ha estat una decisió conscient; simplement ha passat. I he pensat, és normal, passa el temps i sabem millor com volem les coses. ( I ara penso, carai tu, el que dóna parlar de fundes nòrdiques....)
Fent una espècie de dinar-teràpia l'altre dia amb un amic, em deia que ara mateix necessita temps per saber per on vol tirar la seva vida. És una vida molt diferent a la meva, en una edat diferent a la meva i amb unes experiencies que jo no he passat. I tot i que mai es pot dir què faries en una determinada situació, perquè no ho saps fins que t'hi trobes, m'he trobat a mi mateixa plantejant-me que, de vegades, saps el que vols sense haver-t'ho plantejat gaire, sense seure tot sol a una pedra i dir-te a tu mateix "Ara pensaré en el que vull". Vull dir que tu encara no ho saps, però ja has pres una decisió sobre les coses. Com les fundes; abans les triava carbasses, ara blanques. Mai m'he parat a pensar en quin color vull que siguin les meves fundes; simplement quan les he hagut de triar, he vist que ho tenia clar.
Ja ho sé, la vida sencera no son uns coixins, que després, si no t'agraden, els canvies i prou. Però crec que  només vivint la vida podem saber el que volem i, també molt important, el que no volem.
Vaja, tot això per dir-vos que és al·lucinant el tipus de converses que et poden fer reflexionar sobre coses importants.
De quin color la trieu, vosaltres, la roba de llit?

P.D. És una pregunta retòrica, eh? Que no em vull ficar en les intimitats de ningú... :)

Imatge: Vía Apartment Therapy

1 comentari:

  1. llàstima que sigui una pregunta retòrica, ;). Tens raó, sovint les convereses més planeres et fan adonar de coses importants

    ResponElimina