diumenge, 30 de maig de 2010

L'hipnotitzador


Vaig tafanejar aquest llibre en una de les meves incomptables visites a la FNAC només pel plaer de toquetejar llibres i veure'n les cobertes. Aleshores el vaig veure en castellà i tenia tots els elements per fer-me caure; a saber:
- Un nom d'autor que sonava a catàleg d'Ikea.
- Un títol que era curiós.
- Una foto de coberta que prometia sang i fetge.
- Un subtítol que incloïa les paraules "polícíaca" i "sueca" a la mateixa frase.
Ara feia molt que no llegia novel·la polícíaca i vaig pensar que quan hagués enllestit alguns dels elements que tenia a la meva llista, me l'agafaria amb ganes, a mode de descans.
Quan m'hi vaig posar ja havia sortit en català. I excepte la contraportada - i bastant en diagonal - no vaig llegir res més: de vegades em fa por llegir sobre un llibre abans de posar-m'hi perquè m'expliquen massa coses.
Total, que he trobat que no està malament però no és del tipus de novel·la policíaca que més m'agraden: a mi m'agrada que em donin tot els elements i que tot se solucioni fent servir el què t'han donat. Això de que després de mooooooltes pàgines encara passin coses  no em convenç. Jo ho necessito ordenat; primer l'assassinat o el que sigui i després els sospitosos i aquestes coses i al final el desenllaç. Rotllo Fletcher: aquests son els elements del joc i amb això farem una història. Res de treure's "personajillos" de la butxaca.
Total, que no us diré que se m'ha fet pesat perquè seria mentida - son 530 pàgines i me les he llegit en 6 dies; vull dir que no he tingut temptacions de deixar-lo aparcat - volia saber què passaria i com se solucionava tot plegat, però...vamos, que els autors (aquí en podeu llegir una entrevista a El periódico) diuen que això serà una sèrie i ni molt menys m'he quedat amb les ganes de seguir com em va passar amb "Els homes que no estimaven les dones".
Ara, hi ha hagut estonetes, en aquell moment que agafo el llibre abans d'anar a dormir, amb el llum de pinça damunt del llibre, tota la casa a les fosques i el company de La que llegeix completament adormit al meu costat, que l'estómac se m'ha fet un nus...hi ha trossets un pèl massa...massa...podriem dir que massa tocant al "gore". Però res, també és que jo sóc un pèl bleda, eh?
En resum, que si us va aquest rotllo de la novel·la policiaca, en paisatges gelats i noms rars, doncs endavant que segur que la disfruteu.

El llibre és: L'hipnotitzador. Kepler, Lars. Tr. Maria Rosich Andreu. Badalona. Amsterdam Llibres, 2010. 531 p. ISBN 978-84-92941-01-8.

2 comentaris:

  1. El tinc aqui al costat que m'espera.
    Ja et diré el què.
    M'agrada el teu blog.

    ResponElimina
  2. maria: Gràcies! Doncs ja em diràs!

    ResponElimina