divendres, 7 de maig de 2010

El retrato de una dama

Nota: Qui avisa no és traïdor. I ja sé que és una novel·la de les clàssiques i que si naps i que si cols, però aviso a qui no li agradi llegir arguments i detallets , que no llegeixi el post, que no m'enfadaré.;-) A mi em fa molta ràbia llegir arguments...

Marededéusenyor quina lectura més llarga, aquesta. Més d'un mes! Així no hi haurà forma humana d'aconseguir el Reto. :-) Em consola pensar que, en el que portem d'any, m'ha baixat la lecturina i m'ha tornat a pujar i m'he mudat. Diguem que, si més no, això ja ho hem passat! A veure si ara em puc dedicar a llegir en condicions! :-)
Sobre la novela: m'ha agradat. M'ha agradat prou com per indagar, per voler saber-ne coses. Inicialment, "The portrait of a lady" es va publicar a dues revistes en forma de sèrie (no puc evitar pensar que m'hagués agradat anar seguint poc a poc el destí de l'Isabel Archer) i posteriorment, l'any 1881, es va publicar sencer en forma de llibre.
Tot llegint estudis, crítiques i opinions, em trobo alguns que diuen que el llibre tracta de com Isabel Archer, protagonista de la novela, "s'enfronta a un destí - el seu - que troba aclaparador" (ho podeu llegir aquí, aquí i aquí...i tots amb les mateixes paraules...). Potser és cert. Però a mi no se m'hagués acudit dir que la novela tracta sobre això...Òbviament, això no vol dir res. Simplement que a mi no m'ha transmès això.
Tan bon punt tanco el llibre, em quedo amb el que més m'ha sorprès de l'argument: el fet de com una inesperada i substanciosa herència, que en un principi podia donar peu a pensar que era el passi per aconseguir la llibertat personal que tant desitjava l'Isabel, acaba convertint-se en la raó principal que la porta precisament a tot el contrari. Us sonarà a frase feta i fàcil,a apologia en la línia de "la bellesa rau a l'interior" i totes aquestes coses suades - per bé que siguin certes o no. Però a mi em meravella que algú pugui, - mitjançant una història lligada, un personatge que a mi se m'ha fet molt i molt real i sense escriure el tema així, tal com raja, amb totes les paraules - aconseguir que jo hagi llegit una narració i m'hagi quedat amb aquesta idea.
Què hi farem, a mi, aquesta màgia em sorprèn cada vegada que un llibre m'arriba.
D'altra banda, també em quedo amb la idea que una persona que refusa la passió que potser li oferien dos personatges molt més contundents, forts, rotunds com Lord Warburton i Caspar Goodwood per por a perdre la seva independència personal, acabi perdent-la precisament a mans d'un peix bullit com l'Osmond. Mira tu, el que son les coses...(Jo apostava per en Lord Warburton! Volia que es casés amb en Lord Warburton! Quina decepció!).
També he de reconèixer com m'ha agradat la Madame Merle. Retorçada i interessada amb avarícia, trobo que està tan ben feta, que no m'estranyaria que realment el Henry James hagués patit a alguna Madame Merle o similar...Una joia, vaja.
I per acabar, (que avui m'estic passant amb la llargària del post i al final us avorriré, si és que encara rondeu per aquí...), el final del llibre: jo me l'he fet a mida. Però a més estic convençuda que la meva és la versió que en Henry James tenia en ment. :-).
Bé, tot això per dir-vos que m'ha agradat - cosa que tot i ser un clàssic d'aquells que diuen que si tal i pascual, podria no haver passat, que ja sabeu que sóc rareta - i que tot i que potser me l'hauria d'haver llegit a l'estiu, ha estat una lectura ben gustoseta.

El llibre és: James, Henry. El retrato de una dama. Tr. ?. Madrid. Alianza, 2009. 832 p. ISBN 978-84-206-7985-3.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada