dissabte, 17 de juliol de 2010

Contra el vent del nord

Ràpid, ràpid, rapidíssim. Així passa la lectura de "Contra el vent del nord". No te n'adones i ja llegeixes la darrera pàgina on, amb lletres enormes, t'informa que pel novembre hi haurà segona part.

M'ha agradat,...

Però número 1: Ella, l'Emmi, se m'ha fet repel·lenteta segons en quins moments.I no m'agrada que els personatges dels llibres no em caiguin bé. Un pèl histèrica...no ho sé, serà que jo no aguanto les "escenes" ni els drames ni els gelos.

Però número 2: Ja ho sé que hi ha segona part, però la darrera pàgina del llibre m'ha deixat amb els ulls a punt de caure'm de les orbites. Vaig pronunciar, en veu alta, un "homeeeeee, noooooo!".

Però número 3: M'agraden molt més els e-mails del pricipi; els trobo més àgils, més intel·ligents, carregats d'humor, d'ironia. M'encanten. Els darrers, entenc que també per com va avançant la història, no m'entren tan bé.

Només tres peròs, que de cap manera ténen el pes suficient com per fer-me canviar d'opinió: m'ha agradat. M'ha agradat per la simple raó que hi he vist a dues persones fent una cosa que a mi m'encanta fer: escriure. Escriure per mí, escriure per altres, respondre, preguntar, saber, riure davant d'unes línees escrites per algú altre, imaginar amb quina veu te les diu, amb quin to t'ho ha escrit. I perquè, una vegada més, he comprovat que els llibres sembla que t'arribin en els moments més adients i, quan això passa, fins i tot tinc ganes de creure en la màgia.

El llibre és: "Contra el vent del nord". Glattauer, Daniel. Tr. Carme Gala. Barcelona . La Campana, 2010. 238 p. ISBN 978-84-96735-48-4.

4 comentaris:

  1. Em sembla que només te l'he sentit anomenar a tu. Tampoc no dius massa de què va, però pel que intueixo no sé si m'agradaria. Me l'hauràs de vendre millor.

    ResponElimina
  2. XeXu, sento informar-te que sóc una comercial pèssima. :) No tinc ni idea de recomenar llibres, només sé dir si m'han agradat o no i per què... :D

    ResponElimina
  3. Jo m'ho he passat bé llegint-lo i en principi no és la mena de llibres que m'interessen. És original i el ritme es manté. Comparteixo el primer però, però no el segon: a mi el final m'ha agradat i em sap greu que hi hagi d'haver segona part! El tercer però el comparteixo en part: l'arrencada està molt bé, però el final també.

    XeXu, per internet corre el primer capítol. Amb allò ja veuràs si t'interessa. És un llibre curiós que es llegeix ràpid, la mena de cosa que va bé a la platja!

    ResponElimina
  4. Ja t'ho deia jo que te l'empassaries d'una glopada. Fresc, àgil i divertit, què més podem demanar amb aquesta calor?

    ResponElimina