dilluns, 26 de juliol de 2010

La librería

Està vist que la gent es divideix entre els que volen entendre's i els que no.

El llibre m'ha semblat una joia (els llibres que, més que narrats, t'obren una porta que et diu "Passi, passi, que veurà el piset" fan que la meva admiració per la gent que sap explicar històries es desbordi) i ha aconseguit allò que encara em fascina més, que és que em remoguin per dins, que m'exclami pensant que prou complicat és tot perquè a sobre ens dediquem a no dir-nos les coses clares (Sí, quan es vol dir que sí; No, quan es vol dir que no) i seure i entendre els arguments de l'un i de l'altre, els pros i els contres, els meus interessos i els teus.

No saps ben bé com, la història va passant...t'hi vas trobant, enmig de l'Anglaterra de finals dels 50, un poblet tancat, tancat, tancat d'aquells de "Es fa així perquè s'ha fet així tota la vida", on hi ha algú que remena les cireres a base de bé i es pensa que la resta estan allà com a instruments dels seus desitjos. I no voler entendre's, i no dir les coses pel seu nom, i que les coses es facin o es deixin de fer perquè estan mal o ben vistes.

Té perles com aquesta...


" Le habría gustado tener el poder para que aprobaran una ley por la que se asegurara que aquel hombre nunca volviera a ser infeliz" (pàg. 68).

...i com aquesta, que em va fer somriure:

" Entre la clase media alta de East Suffolk, la mediana edad algo avanzada solía llevar aparejada una crisis, después de la cual casi todos se convertían en pintores de acuarelas y se especializaban en paisajes." (pàg. 84).


A aquestes alçades ja no cal que resumeixi dient que el llibre m'ha agradat. És evident. M'ha encantat, l'he trobat tan ben escrit, m'ha fet somriure en diverses ocasions, m'ha fet pensar, m'ha emocionat. Què més se li pot demanar a 180 pàgines de paper?


El llibre és: "La librería". Fitzgerald, Penelope. Tr. Ana Bustelo. Madrid . Impedimenta, 2010. 192 p. ISBN 978-84-937601-4-4.

5 comentaris:

  1. Me l'apunto, me l'apunto. Pel que en dius trobo que m'agradarà llegir-lo quan m'arribi :) Aixx, si costa dir les coses pel seu nom a vegades...

    ResponElimina
  2. el tinc a la llista de pendents.Tothom el deixa tant bé, que em fa una mica e por

    ResponElimina
  3. entre altrs coses del llibre, el que em va agradar és que té la mida justa, no hi sobra res ni hi trobes a faltar res. M'encanta acabar un llibre amb aquesta sensació de mesura.

    ResponElimina
  4. És un llibre q em va enamorar, no cal dir que m'hi vaig sentir molt identificada... el vam llegir al club de lectura de la llibreria i va donar per mooooolt!

    ResponElimina