dilluns, 5 de juliol de 2010

Tota una vida

Sovint penso que se'ns prohibeix ser incongruents; tot el que fem i el que pensem ha de tenir un perquè, has de poder argumentar-ho, les nostres accions han de tenir un motivació clara i entenedora.
En canvi, de vegades m'he sentit completament segura fent alguna cosa que ningú més no entenia, que em feia passar per boja davant dels altres. Però una seguretat estranya em deia que estava fent bé, o potser no, però que el que estava fent era el que calia fer en aquell precís moment si eres jo. 
Que sí, que sí...tot el que vulgueu. No us discutiré que la major part de les vegades, a la vida, més val que siguis racional i actuiïs sabent què t'hi jugues. Però...hi ha vegades que se li ha de donar festa al cap i deixar que el cor i la inconsciència se'n vagin de festa junts.
David Grossman va perdre un fill mentre escrivia aquest llibre. Va perdre un fill a la guerra. Això em sona, a més d'antinatural (que un pare vegi morir el seu fill) antic (que la gent segueixi morint a les guerres em fa dubtar sobre que l'evolució no sigui un invent del Corte Inglés) però és el que hi ha. Forma part del que (encara) viuen les persones avui en dia, segons on.
El personatge principal d'aquesta novel·la, l'Ora, té dos fills, un a la guerra, i davant d'una circumstància concreta, davant la incerta perspectiva de totes les coses dolentes, horroroses, cruels que poden passar, ella decideix donar festa al seu cap i, a la desesperada, actuar. I estic segura (ja sé que mai no li ho podré preguntar), estic segura, dic, que per a ella era la decisió més apropiada si eres l'Ora en aquell precís moment.
He omplert vàries pàgines de la meva llibreta d'anotacions amb paràgrafs sencers extrets d'aquest llibre. Ja de per si és una lectura que t'hi has de posar, no valen cinc minutets ara i deu més tard (si més no, per  a mi) i a més, si et dediques a anar parant i escrivint, la cosa s'allarga. Però a mi m'ha valgut molt la pena.
Considero que "Tota una vida" no és un llibre per recomenar alegrement; estic segura que hi haurà gent que tindrà la mateixa sensació que jo he tingut de vegades de "aquest llibre no és per a mi". Però a mi m'ha agradat, m'ha tocat fibres, m'ha fet pensar i (ara riureu) en certs moments m'ha inspirat i tot. Mira tu.
Un "però" , tan sols: les últimes cent pàgines m'han produït impaciència màxima. Ja començava a tenir la sensació que ens repetíem.
Tot i així, aquells de vosaltres que feu un cop d'ull a les primeres pàgines i no tingueu aquesta sensació que dèiem, submergiu-vos-hi. Vull pensar que no us decebrà.

Una mostra de les perletes que us hi podeu trobar:

"(...) l'Ofer li havia dit que estava convençut que cap instrument futurístic no podria substituir l'home en el simple acte de cordar-se les sabates. Tant hi fa el que puguin inventar, li havia dit, això no canviarà mai, així és com cada matí recordem que som éssers humans." (Pàg. 162)

N'hi ha molts, doncs, que porten sabates sense cordons, i per això deuen oblidar el que són. No? Ara ho entenc tot.


El llibre és: Tota una vida. Grossman, David. Tr. Roser LLuch i Oms. Barcelona .Edicions 62, 2010. 689 p. ISBN 978-84-297-6221-1.

5 comentaris:

  1. M'has fet venir ganes de llegir-lo. Me l'apunto.

    ResponElimina
  2. vaig veure una entrevista a l'autor a "l'hora del lector" de fa un parell de mesos i ja em van venir ganes de llegir-lo. Desprès de la teva ressenya m'han vingut ganes de comprar-lo i tot. A veure si em faig un regal de vacances i me l'enduc sota un pi a passar-hi hores de vacances.

    ResponElimina
  3. maria: A veure si t'agrada...crec que és un llibre especial.

    viu i llegeix: Quin plan! Sota d'un pi i passar hores llegint!!! M'encanta! :)

    ResponElimina
  4. l'acabo de llegir i he quedat "anonada". També m'ha encantat.
    també n'he fet una ressenya
    http://viuillegeix.wordpress.com/2010/10/22/tota-una-vida-david-grossman/

    ResponElimina
  5. Acabo de llegir el llibre. Es tracta d'un llibre dens que exigeix una lectura pausada i fins i tot reflexiva. També m'ha fet adonar de les implicacions que una situació bèlica com la d'Israel pot tenir en la vida de les persones. Aquesta novel·la no seria la mateixa sense el teló de fons que té.
    LLegiu-la paga la pena

    ResponElimina