dijous, 12 d’agost de 2010

Diario de un ama de casa desquiciada

Mea culpa. Vaig tornar a caure, ho reconec, sóc molt dèbil. Però no em digueu que la coberta d'aquest llibre no és una moneria! I l'estampat que té la coberta per dins és digne d'un  paper d'embolicar. M'agrada molt. Dit tot això - deixeu que la meva vena més superficial es manifesti de tant en tant, que la reprimeixo molt - entrant en matèria diré que la vida de la Tina Balser, la protagonista d'aquest llibre, i la meva no poden tenir menys a veure. També és cert que moltes coses han passat i canviat desde d'aquests anys 50/60 que ens descriu la Sue Kaufman (i que són el dia a dia de la Tina i la seva família) i els nostres dies, però tot i així no podriem ser més diferents.

Ara bé, és que no és amb el personatge amb el que crec que la Sue Kaufman aconsegueix que t'identifiquis; és amb la sensació d'angoixa vital que, vull pensar, tots hem tingut alguna vegada. El sentir-se fora de lloc i d'hora quan en teoria tens una vida que no està malament. Això és el que ha fet que hagi entrat de ple en aquest relat intel·ligent - i suposo que força punyent a l'època - d'una mestressa de casa que aparentment ho té tot - "Recuerda que tienes todo lo que una chica pueda desear" li diu el pare de la protagonista en un moment donat - però que no acaba de trobar el seu lloc.

Ha estat una lectura amena i entretinguda. Algunes "entrades", com les anomena la protagonista, son realment surrealistes i he rigut de gust i m'ha agrada força l'estil amb què està escrit. Però ja m'acostuma a passar, que els relats en primera persona em tiren bastant.
Una única objecció i no és tant amb el llibre com amb la meva inculturilla: fa al·lusions a personatges que no sé qui són (en molts casos, televisius de l'amèrica d'aleshores) i això crec que ha fet que m'hagi perdut molts símils. 

Què hi farem, no es pot saber tot...(i jo no sé ni "molt", o sigui que "tot" encara menys...).

El llibre és: "Diario de un ama de casa desquiciada". Kaufman, Sue. Tr. Milena Busquets. Barcelona . Llibres de l'Asteroide 2010. 330 p. ISBN 978-84-92663-18-7.

5 comentaris:

  1. no ets pas la primera que en parla bé, ja és la llista d'espera. veig que allò de "de que et queixes, si ho tens tot.. doncs, no és que jo vull" és universal i intemporal

    ResponElimina
  2. Hola de nou! Avui passava davant d'una llibreria i m'ha vingut a la memòria la bona crítica que vas fer de "4 germanes". Total, que entro i el compro. A veure si les expectatives es compleixen.
    Per cert, una recomanació. M'acabo de llegir "El jardí dels Finzi-Contini" de G Bassani, Proa. Extraordinari!!!
    Fins una altra
    Joan

    ResponElimina
  3. viu i llegeix: Sí, em sembla que és universal... ;)

    Joan: A veure si les germanes t'agraden tant com a mí! I prenc nota del Jardí! Merci!

    ResponElimina
  4. És cert que el món femení ha evolucionat una mica des de l'època de la Tina, però sí que la sensació d'ofec l'hem pogut sentir algun cop a la vida. És un llibre agredolç que a estones et fa riure però a d'altres voldries ser al costat de la protagonista i animar-la a fer i/o dir coses...
    En una línia semblant em va agradar molt Les germanes Grimes de Richard Yates.

    ResponElimina
  5. Me l'apunto però el guardaré per més endavant, la llista de lectures pendents no para de créixer... Pel què fa als símils de personatges nord-americans, tinc la sensació que em passarà el mateix (no seria la primera vegada..), si et serveix de consol!

    ResponElimina