dilluns, 9 d’agost de 2010

El asesinato de Road Hill

“El asesinato de Road Hill” no ha estat, ni de bon tros, el tipus de llibre que jo m’esperava. No negaré que el treball d’investigació que hi ha darrere d’aquesta història (verídica) és extensíssim i que, a més, realitza un estudi molt ampli sobre la influència que aquest assassinat (el primer assassinat mediàtic, li diuen) va tenir en les històries de detectius que es van escriure a partir d’aquell moment i esmenta sense parar Wilkie Collin, Doyle, Henry James i tants i tants altres. Però si el que espereu és una novel·la, ras i curt, això diguéssim que s’escapa del model.

El fil argumental principal és, sens dubte, l’assassinat d’un infant de gairebé quatre anys a la casa d’una família benestant de l’Anglaterra victoriana. Un assassinat que va escandalitzar i atemorir la gent en general pel fet, encara més esgarrifós, que semblava haver estat comès per membres de la casa (servei) o la família mateix. A partir d’aquí (creieu-me que jo ja em veia llegint fins les tantes, fent travesses i aquestes coses) la cosa se m’ha fet llaaarga i pesaaada perquè s’hi barreja la creació del cos de detectius de la policia d’Anglaterra i constantment es fan al·lusions a tots els casos que el detectiu encarregat d’aquest crim havia portat fins el moment i que si naps i que si cols, s’acaben desviant de la història i quan te n’adones portes un munt de pàgines parlant de vés a saber quin robatori de joies que el detectiu va solucionar gràcies al seu instint.

Vaja, que no es pot triomfar sempre, tu. I havíem tingut tanta sort amb les germanes, que sento que no em puc pas queixar.

El llibre és: “El asesinato de Road Hill”. Summerscale, Kate. Tr. Roberto Frías Llorens. 409 p. DeBolsillo. Barcelona, 2008. ISBN 978-84-9908-306-3.

2 comentaris:

  1. Mireia: Crec que en temes de sang i fetge, pel que veig, acostumem a coincidir bastant...Jo, sabent el que sé ara, el descartava segur... :)

    ResponElimina