dimecres, 18 d’agost de 2010

La hija de Robert Poste

És curiós que, essent com sóc una persona que té el riure bastant fàcil, no acostumo a llegir humor. No em pregunteu la raó perquè no la sé; simplement, no n'acostumo a llegir.

Quan vaig acabar "La Librería", a les pàgines del final hi vaig trobar un agraiment de l'editorial per haver-me llegit el llibre (de res, home, de res) i unes pàgines que anomenaven "Sugerencias del editor" on hi figurava aquesta novel·la, "La hija de Robert Poste". A la llibreria, una fugaç mirada a la contraportada (que em fan una por, les contraportades...si et descuides, t'expliquen massa coses) i me'l vaig emportar.

I ha estat tot un encert.

El que passa és que el sentit de l'humor és tan, tan, tan personal...que jo us puc dir que m'ha encantat i que m'ha fet riure de gust i un altre us dirà que no li ha fet cap gràcia. Jo, d'entrada, un personatge que el seu llibre de capçalera és "El Sentido Común de Índole Superior", que voleu que us digui...em guanya (i aprofito per deixar constància que si trobés aquest llibre a les prestatgeries d'alguna llibreria, m'emportava alguns exemplars per regalar-los. I també per llegir-lo, perquè us puc assegurar que me n'he quedat amb les ganes). I el detall dels asteriscs, em va fer molta gràcia.

L'he trobat irònica, mordaç, ben escrita, entretinguda i on cada personatge - que n'hi ha uns quants - té el seu què que el fa especial. I penso que la traducció deu haver estat especialment dificultosa, per la quantitat de girs locals i frases fetes que semblen tenir els diàlegs: segurament en la seva llengua original, el text deu ser molt més ric.

M'ha agradat molt, resumint. (No, no us penso explicar de què va el tema dels asteriscs...només faltaria...).

El llibre és: "La hija de Robert Poste". Gibbons, Stella. Tr. José C. Vales. Madrid, 2010. Impedimenta. 368 p. ISBN 978-84-937601-3-7.

4 comentaris:

  1. Fer riure amb la literatura, dificilíssim. En el meu cas només ho han aconseguit Tom Sharpe, La Conjura de los Necios i poquíssims més. Ah si, em deixava 3 hombres en una barca.

    ResponElimina
  2. No em sona ni el llibre ni l'autora. Tampoc sóc de llegir humor. Ho tindré en compte per si mai em decideixo

    ResponElimina
  3. Morel: Jo tb vaig riure amb la Conjura de los Necios, no ho recordava! Miraré aquest que dius que 3 hombres en un barca perquè realment és agradable trobar un llibre que et faci riure...

    Mireria: Ja et dic que això d'encertar-la, amb l'humor, és molt difícil, trobo...

    ResponElimina