divendres, 6 d’agost de 2010

Quatre germanes

No tinc paciència per desenvolupar una trama. Vull arribar-hi ja, ara, a aquell moment que sé que marca la història dels personatges i quan me n'adono que he de tirar enrere per situar tot  el que acabaré explicant, no diré que em fa mandra, però sí que noto que els meus dits s'estalvien detalls, per córrer més cap allà on jo vull arribar. Resumint, que no tinc fusta d'escriptora de novel·les. Què hi farem!

Per això, quan penso en la Jetta Carleton distribuint la història d'aquestes germanes - d'aquesta família - en tots els personatges, a trossets (a tu et tocarà això, a tu aquesta altra part) m'imagino a mi mateixa desesperant-me. Això no és una història, és una xarxa, ben trenada, que t'enganxa i no et deixa fins que te l'acabes. I tot i així (jo me'l vaig acabar ahir de matinada) després encara hi fas voltes.

Era d'esperar que m'agradés, aquest llibre, tot i que he de reconèixer que hi ha hagut passatges que m'han fet entristir perquè, un cop més, me n'adono que fins i tot quan fas les coses amb la millor voluntat possible, la pots estar esguerrant d'una manera que no te n'adones.

Ja us havia comentat alguna altra vegada que no sóc dona de paisatges descrits però tot i això, he de reconèixer que aquí se'n fan unes descripcions brutals. Ara bé, em quedo, sens dubte, amb com se'ns expliquen els sentiments d'aquestes persones, els secrets i com aprenen a viure amb ells i com condiciona, tot plegat, la vida de tots.

Crec que "Quatre germanes" és un llibre recomenable 100% i em sorprèn que aquesta fos la primera (Ostres hi ha gent que neix sabent escriure...quina enveja, tu) i única novel·la de l'autora. Quan s'escriu així, sembla un crim no compartir-ho, no?

El llibre és: "Quatre germanes". Carleton, Jetta. Tr. Jordi Nopca. Barcelona . Llibres de l'Asteroide 2009. 439 p. ISBN 978-84-92663-12-5.

6 comentaris:

  1. Volia anar al web "Què llegeixes" i per error em surt el teu. Mai hi havia entrat però m'ha semblat fantàstic. Felicitats!

    Joan

    ResponElimina
  2. T'ho vaig dir... fins que no l'acabes el cercle no es tanca... una novel·la que et reconcilia amb la literatura.

    ResponElimina
  3. Em va encantar, va ser un dels encerts d'aquest any.

    ResponElimina
  4. Després de llegir el post, ja l'he reservat a la biblioteca. N'havia sentit bones crítiques, però esperava conèixer més opinions. Amb la teva ressenya m'has convençut!

    ResponElimina
  5. Joan: Benvingut i gràcies!

    L'Espolsada: Que sí, que sí, que no hi ha llibre que no diguis tu que "sí" i sigui que no. :D

    Mireia: Coincideixo, per mi també serà un dels encerts de l'any, sens dubte.

    racoperllegir: Espero que t'agradi tant com a mi!!!

    ResponElimina
  6. Tot just acabat, m'ha fet una impressió molt bona i m'ha deixat un regust estrany. Estic tan enfeinada fent vacances que encara no he tingut temps de fer-ne un post

    ResponElimina