dimarts, 7 de setembre de 2010

L'ombra allargada de l'amor

Mmm...

Això costarà, perquè normalment quan escric el títol del llibre ja sé què diré, ja sé què he sentit durant la lectura, què m'ha agradat i què no.

Doncs no és el cas.

D'entrada díré que m'ha semblat infinitament trist. Molt. Les pèrdues sempre ho són i aquest llibre en parla; de pèrdua i de dolor, de trobar a faltar algú a qui s'estima i dels mecanismes que cadascú troba per superar-ho.

No hi he trobat la mateixa atmosfera tan especial que em va enamorar a "La mecànica del cor" i crec que aquí hi he trobat el problema principal: no hi he entrat. M'hi he quedat a les portes però no m'ha acabat d'arribar i, tot i que penso que és un llibre ple de poesia, no m'ha emocionat gaire. Fins i tot he de dir que hi ha estones que se m'ha fet pesat, que he esperat que comencéssin a passar coses que finalment no passen. Em quedo, doncs, amb la sensació que el llibre no arranca.

No he pogut, tampoc, fer-me meu cap dels dos personatges principals: l'un, per estrafalari i l'altre per poc dibuixat pel meu gust.

Resumint, que no ha estat una de les meves millors tries. Em vaig deixar endur per la gustosa lectura de la primera novel·la de Malzieu i està demostrat que aquest sistema de tria ("'l'anterior em va captivar, aquesta segur que m'agrada") falla.

Una pena.

El llibre és: Malzieu, Mathias. "L'ombra allargada de l'amor". Tr. Sílvia Alemany Vilalta. Barcelona, 2010. Random House Mondadori. 153 p. ISBN 978-84-397-2323-3.

4 comentaris:

  1. A mi em va passar més o menys el mateix que expliques però ja amb "la mecànica del cor". Ja sé que a tu et va agradar, però noi, a mi, passades les primeres pàgines, em va costar. A mi m'hi faltava alguna cosa.
    Per cert, felicitats pel blog! Fa poc que el vaig descobrir i és dels que més m'agraden!
    ^_^

    ResponElimina
  2. ufff! se m'ha esborrat el missatge!!! Et deia que com que és trist ara mateix el descarto, però l'apunto a la llista de lectures pendents.

    ResponElimina
  3. De vegades la tria per autor/a funciona, a mi em va passar amb Sarah Waters...però a vegades no...perquè amb la mateixa autora dos llibres em van ULTRAENCANTAR i un altre em va deixar bastant indiferent. Ho trobo curiós. Com es pot escriure tot un llibre que t'encanti?? Enfi.

    ResponElimina
  4. Lalu: Moltes gràcies! I estic d'acord amb tu amb que, quan falta alguna cosa als llibres, cooosten.

    Mireia: (Quina ràbia fa això quan ja el tens escrit...) Sí, sí, a mi m'ho ha semblat...

    S.N.: És part de la màgia que té escriure i llegir. :)

    ResponElimina