diumenge, 5 de setembre de 2010

The lost symbol

Agulletes als ulls. Sona lleig i incòmode però crec que vaig agafar agulletes als ulls mentre llegia aquest llibre.

Per vàries raons:

a) L'he llegit en anglès perquè l'any passat (i l'anterior i l'altre...) em vaig fer el ferm propòsit de llegir més en anglès i ha, ha, ha. Total, que sempre a l'estiu ho recordo i pam. Però no hi estic acostumada i em tensiono.

b)És el tipus de llibre que és. Tot en minicapítols que et deixen a mitges i quan n'acabes un dius "nooo, que vull saber què passa!!!" Però aleshores en comences un altre, i aquella història també t'interessa. I així vas fent.

c) Comencen a passar coses desde la pàgina 1. Jo crec que a la meitat de la primera pàgina ja estava totalment teletransportada a la història.

d) Perquè m'encanta que els protagonistes siguin tan rematadament llestos i cultes. M'imagino al Dan Brown pensant " No és el meu llibre? No són els meus personatges? Doncs els faig com vull, tu"

Em vaig prometre que no em passaria com em va passar amb el Còdigo Da Vinci (enganxada perduda, mirant els quadres a internet i buscant informació) però, sense arribar als extrems d'aleshores, no he pogut evitar regirar una mica les imatges de segons quins quadres i intentar desxifrar missatges masons.

És un llibre que no enganya: vull dir, hi ha el que esperava trobar. Buscava entretenir-me i és el que hi he trobat. Ni més ni menys. I, de fet, ara que hi penso, podria haver fet el post sense acabar de llegir-lo.

En resum, que...un llibre del Dan Brown, amb els seus moments de "Ni tu mateix t'ho creus". Ja està.

El llibre és: Brown, Dan. The lost symbol. New York, 2010. Anchor Books. 671 p. ISBN 978-0-30774190-5.

6 comentaris:

  1. Encara no l'he llegit, però estic segur que la ressenya tant pel que fa a argument com a valoració es pot resumir amb la frase 'És un llibre de Dan Brown'. No et pots esperar més, però tampoc menys. En tots i cadascun dels seus llibres l'estructura és la mateixa, els mateixos personatges inversemblants, les mateixes fantasmades pensades per fer-ne una pel·lícula, no em diguis que passa en una sola nit! Ooooh.

    Hi ha qui té mania a Dan Brown. A mi m'agrada llegir-lo perquè sé què hi trobaré. Les històries són interessants i ens expliquen coses que no sabem. Pots desconnectar el cap i gaudir d'una història que t'enganxa. Què hi fa que no sigui alta literatura, de què anem, si jo m'estiro al llit en calçotets a llegir, no ho faig amb el monocle posat! Ja va bé per distreure's, que és l'únic que volem, i l'únic que se'n pot treure.

    Que quedi clar per si hi ha dubtes, jo llegeixo caminant pel carrer també, però en aquests casos no vaig en calçotets.

    ResponElimina
  2. No consideris alta literatura fins que hagin passat 50 anys. Pensa que sovint ens volen fer passar bou per bestia grossa amb això de l'alta literatura i la major part son obres acceptables i prescindibles. La diferencia amb el Brown és que ell ho admet des de l'inici, D'altres, amb pretensions de gradesa, ens els venen amb l'etiqueta d'alta literatura i al final, la majoria acaben perduts en els prestatges del temps i dels quals mai més se'n parlarà. La de llibres que fa 30 anys eren considerats alta literatura i ara només serveixen per a fer-ne pasta de paper

    Eric

    ResponElimina
  3. Sóc tan "rareta" que no acostumo a llegir els best-sellers, així que no he llegit res d'ell

    ResponElimina
  4. A mi m'agraden aquest tipus de llibres que, sense que a la teva vida hi hagi un abans i un després d'haver-los llegit, et distreuen, t'expliquen una història i et fan pensar una bona estona.
    Mira q ara estic llegint "Eclipsi", el tercer del crepuscle, tu! I m'agrada!

    ResponElimina
  5. ai, he posat "pensar una bona estona" i volia posar "passar" XD

    ResponElimina
  6. XeXu: Totalment d'acord. Saps el que hi ha i el que et pots esperar.

    Eric: Crec que tens raó amb això que dius. I coincideixo amb el punt que el Brown no enganya.

    Mireia: Rareta, no, dona. Jo sóc del parer que es llegeix per disfrutar i hi ha tantíssima oferta que ens podem permetre el luxàs de triar. I cadascú fa les seves tries, oi? :)

    S.N.: Jo tinc moments de tot, de vegades em ve de gust no pensar-hi gaire i entretenir-me i d'altres em vé de gust esforçar-m'hi una mica més. És una de les coses més maques que té llegir, segons el meu parer, que pots adaptar el que llegeixes al moment.
    Bé, pensar una bona estona tampoc està malament!!! XD

    ResponElimina