dimecres, 1 de setembre de 2010

Triï la seva "Senyora que"

He de reconèixer que hi ha moltes frases, d'aquestes que van apareixent per les xarxes socials, que comencen amb "Senyores que..." i que sovint no tenen cap sentit, que fan que se'm desencaixin les barres de tant de riure. Com més inversemblants són, més gràcia em fan.

Tot i així, n'hi ha de molt realistes i l'altre dia, al súper, vaig sorprendre'm a mi mateixa pensant que, el que m'acabava de passar, era una situació de "Senyores que".
Feia cua a la caixa (per què tothom va més lent pagant del que creus que vas tu quan pagues?) i ja em tocava. Havia posat les meves coses damunt la cinta (porros, carbassó, cebes, massa de quiche, Nestea: 5 productes) i suposo que les reminiscències dels meus ancestres vivint en un entorn hostil, van alertar el meu cervell. Un perill s'apropava. Vaig girar-me, cautelosament, i la vaig veure. Perquè es veuen venir de lluny: era una senyora cepada, baixeta - bé, bon senyal, em quedava a l'alçada si haviem de barallar-nos cos a cos - d'uns seixanta llargs, amb els dits plens d'anells - mal senyal, al primer cop de puny, em deixaria marques segur - amb sabatilles d'anar per casa i, ara vé el detall significatiu, el més important, una barra de pa a les mans i unes monedes a l'altra.

Es va apropar directament cap a la caixa, ignorant la cua de persones que esperàvem el nostre torn i, quan va arribar a mi, que m'estava just allà on comença la cinta em va dir, apretant-me el braç amb la mà "¿Te apartas, guapa?". Suposo que van convergir diversos factors: veure de lluny les seves intencions, que em toqués i que fes servir "guapa" amb aquell to que pots estar dient "idiota, que no veus que vull passar?". Total, que li vaig dir "No, no me aparto". A mode d'explicació, em va ensenyar la barra de pa i em va dir "Sólo voy a pagar esto, y lo llevo justo". I jo, em vaig mossegar la llengua fins que vaig sagnar per no dir-li "Y yo sólo voy a pagar esto y pagaré con tarjeta. ¿Y?" però...no vaig gosar. Total que només li vaig dir, amb un to de veu no gaire amable, he de reconèixer, "Pase pero las cosas se piden bien, que parece mentira" mentre ella li deia no sé què a la caixera i jo suava bilis.

Un noi que tenia al meu darrere, amb un parell d'ampolles de coca-cola a les mans, va dir en veu alta "Joder con la vieja. Siempre tiene que haver la típica señora que se cuela en la cola porque sólo lleva una jodida barra de pan". I no sé per què, però vaig trobar que cap frase s'adeia més a la situació que la que havia dit aquell adolescent, que fins i tot amb els seus auriculars enormes, blancs i rodons decorant el seu cap i tapant les seves orelles,  havia pogut sentir el que passava.

I vaig sortir del súper rient mentre pensava "Senyores que creuen que se'm poden colar al súper perquè només porten una barra de pa". Bé, de fet, ho creuen...i ho fan.

6 comentaris:

  1. Senyores que caminen en zig-zag per la vorera, mestres en tapar forats i endivinar el cantó per on les vols avançar (normalment en grups de 2 o 3, fins i tot individuals) , ...

    ResponElimina
  2. Jo un cop en vaig deixar passar a una que portava només tres o quatre coses (jo feia compra grossa) i... de sobte s'hi van apuntar dos més a la festa, un noi que només portava una cervesa de litre (la cosa va anar ràpida) i una dona que només portava dues coses però que es va tirar 3 minuts per trobar la uqntitat "justa" pel moneder. Des d'aquell dia, NO DEIXO PASSARA A NINGÚ!!!

    ResponElimina
  3. una "senyora que" m'agrada: la que troba a tots els nens bufons i/o simpàtics. S'estan perdent i és una pena

    ResponElimina
  4. No sé que passa a la tercera edat que es creuen que el món és seu. Ens demanen respecte als joves. Llavors és quan entres totalment distret al metro amb intenció de recolzar el cul en una de les barrer i ni acostar-te als seients, però un ramat de velles rabioses i amb els ullals salivant et passen per tots costats a una velocitat que després mai mostraran quan es fan les desvalgudes, et salten per sobre, et colpegen, i aconsegueixen el seu seient. Probablement algun jove les hagués deixat seure igualment, un pollós, despentinat, mal vestit i mal educat jove s'hagués aixecat perquè les iaies seguessin. Però no cal, que elles es saben defensar.

    Al súper solc deixar passar gent si porten un o dos productes. Em passa sovint, jo hi vaig pocs cops i carrego, i em sap greu que gent amb un producte s'hagi d'esperar. Ofereixo passar i ho agraeixen. Ara, si intenten colar-se em faria moltíssima ràbia i no descarto muntar un 'pollo'. Jo sóc així. Però no recordo que m'hagi passat. També m'he de mossegar el llavi algunes vegades, però alguna cosa deixaria anar segur.

    ResponElimina
  5. Sort que no totes les "Senyores que" fan tanta ràbia, almenys n'hi ha de divertides que et desperten un somriure. Tampoc crec que la mala educació sigui qüestió d'edat, de mal educats n'hi ha de tot tipus i a tot arreu. Tot i que potser si que amb l'edat ens anem fent més maniàtics i traiem més de polleguera...

    ResponElimina
  6. Veig que les "Senyores que" son una constant en la vida de tots... :) Em consola saber que no és només a mí que m'ha tocat!

    ResponElimina