dimecres, 22 de setembre de 2010

Una hereva de Barcelona - ABANDONAT

Ains. Feia molt que no abandonava un llibre ara, eh?

La veritat és que m'ha sorprès no acabar d'entrar en el relat d' "Una hereva de Barcelona", per vàries raons:

1. Binomi assassinats+Barcelona. Oh, per favor! Què m'està passant? Això hauria d'haver funcionat amb mí! Els assassinats m'agraden, ja ho sabeu (no descontextualitzeu la frase, si us plau. Literàriament, els assassinats m'agraden, volia dir) i que passés a Barcelona havia de ser un plus.

2. L'època. Els anys 20. Sempre he pensat que m'agradaria fer-hi una visiteta i passejar-me pels carrers d'aquella dècada amb un vestit de serrells.

3. Per la contraportada (hi ha qui em retiraria la paraula només de saber que confio en el text de les contraportades dels llibres) em va semblar que podia enganxar-me.

El cas és que m'he perdut entre personatges, trets, bombes, prostitutes i sindicalistes. M'he perdut i m'ha fet mandra trobar-me. I com no hi havia manera de treure'm la mandra, i el llibre anava agafant pols damunt de la tauleta, al final, he cregut convenient tenir aquella conversa de "Hem de parlar" en versió literària.

Total, que crec que ha estat més un tema de no posar-m'hi amb prou ganes que no pas que el llibre no estigui bé. Mira, no tots els llibres són per tothom. Ja ho sabem això.

El llibre és: Vila-Sanjuán, Sergi. "Una hereva de Barcelona". Tr. Josep Alemany. Barcelona, 2010. Destino. 298 p. ISBN 978-84-9710-135-6.

2 comentaris:

  1. Jo faig sempre mans i mànigues per acabar els llibres. Però escolta, si no t'has de refiar del text de la contraportada, de què t'has de refiar? És la referència, no? Allà sabràs si el tema t'interessa o no. O és que has de llegir el llibre i després decidir si el vols llegir o no?

    I ha un problema amb els llibres d'època i és que tu en vols llegir una història interessant ambientada en aquells dies i que a pinzellades et descriguin com era tot allò. En canvi, molts d'ells estan tan ben documentats que en realitat són un documental de l'època amb una història sense solta ni volta, per encabir-ho tot, que no té cap mena d'interès. I els llibres els llegim per distreure'ns, no perquè ens fotin la xapa.

    ResponElimina
  2. Jo vaig començar amb moltes ganes "La llave", però la traducció és tan dolenta que se m'han anat llevant. Crec que hauré de fer el mateix. :(

    ResponElimina