dimecres, 20 d’octubre de 2010

Maletes perdudes

Moltes vegades, les coses que m'agraden, m'agraden perquè sí. Perquè el cos les crida, perquè em fan sentir bé, perquè em fan riure (el riure és la gran arma), per alguna cosa per a la que no he trobat encara les paraules per descriure.

Amb alguns llibres m'ha passat, que m'enamoren, que em deixen amb ganes de més, que em sap greu que s'acabin perquè ja no podré saber què se n'ha fet d'aquest personatge o d'aquell altre.

Aquest és un d'aquells llibres.

Trigaré uns dies en aconseguir que el Gabriel Santacruz i els seus Cristòfols desapareixin de la meva ment. I des d'aquí proclamo la meva admiració per aquells artistes de les paraules i les històries que ténen aquesta habilitat de teixir i teixir arguments. Admiració absoluta.
"Maletes perdudes" ha vençut el meu índex irrisori de lecturina (pels peus, la tinc), ha aguantat com un campió dies i dies, setmanes i setmanes damunt la tauleta de nit, dies i dies sense obrir-lo, i tot i així, el pensament m'anava cap a totes aquestes històries tan ben trenades que m'anaven absorbint.

He estat dispersa. Tot i així, la història del Gabriel m'ha mantingut pendent, interessada, amb desig de saber-ne més de desteixir tota la xarxa de vides que el Jordi Puntí ens ha amagat en aquesta història.

El llibre és: "Maletes perdudes". Puntí, Jordi. Barcelona, 2010. Empúries. 456 pàgines. ISBN 978-84-9787-616-2 

8 comentaris:

  1. Estic contenta, jo també el vaig classificar com un d'aquells llibres que enyores i trobes a faltar els seus protagonistes... Jo també els vaig enyorar durant dies!

    ResponElimina
  2. A mi també em va agradar, no tant com a tu, però un llibre molt recomanable

    ResponElimina
  3. a una amiga meva també li ha encantat, espero que me'l deixi aviat!! El millor són els llibres que atrapen

    ResponElimina
  4. És bo de saber. No les tenia totes amb aquest llibre, però en solen parlar molt bé. D'acord, me l'apunto com una opció de futur, de moment li tocarà esperar.

    ResponElimina
  5. L'Espolsada: :) Mira, normalment a l'endemà d'acabar un llibre, ja he començat un altre i avui encara estic per decidir-me...

    Mireia: Sí, trobo que sí que és recomenable.

    S.N.: Totalment d'acord. Quan això passa és quan realment m'ho passo bé.

    XeXu: Jo també vaig tenir certes reticències. Quan llegeixes que TOTHOM en parla bé, de vegades, ains, fa una mica de por...

    ResponElimina
  6. bé, jo havia sentit alguna opinió d'algun TOTHOM que no li acabava de convencer, o sigui que hi ha una mica de tot. Un dia d'aquests el llegiré

    ResponElimina
  7. viu i llegeix: Jajaja. És el que té el TOTHOM...que no sempre inclou a tothom... :)

    ResponElimina
  8. Hola. Els camins de la vanitat --google alerts-- m'han portat fins al teu blog i l'anotació sobre el meu llibre. Moltes gràcies per la lectura i els comentaris que dediques a 'Maletes perdudes'. En Gabriel,en Bundó i els cristòfols estan molt cofois. Gràcies! Thank You! Merci! Danke! -- Jordi Puntí

    ResponElimina