dimarts, 2 de novembre de 2010

Canvi d'hora

Em miro objectivament la meva llista de coses a fer, i penso "Bé, tampoc és tant. Sí o sí, aquest matí ha de quedar fet això, això...això, i això" i hi faig un asterisc amb llapis. I m'hi poso.

Dos minuts, sona el telèfon. Contesto, tres minuts de conversa, de mirar dates, d'apuntar dades. Penjo.
Torno on era. Bé, ho intento. Sona el telèfon: el meu cap "Pásame con Fulanito de Tal". Deixo el que feia, truco, m'espero, em passen, retinc la trucada, truco al "jefe", li passo la trucada. Penjo.
Segon intent. Recupero el fil. Vé una companya "Te dejo esto para...", vé una altra companya "Puc passar a veure el "jefe"?". Hauria d'anar al lavabo però ara sembla que el telèfon no sona, que la gent no em veu. Vaig a veure si puc acabar de fer el què feia (primer asterisc en llapis. Sí, sí, encara anem pel primer asterisc en llapis...) però NECESSITO anar al lavabo i això sí que, malauradament, sí o sí, ha de fer-se ara. Ni asterisc amb llapis ni res.

M'aixeco de la taula. Tinc 8 passes fins a la porta del lavabo. Sento el telèfon que sona. Torno enrere, contesto. Trucada ràpida. Sort! Aconsegueixo anar al lavabo i rentar-me les mans.
Torno a seure. Recupero el fil. Sona el telèfon. "He de preparar un document i crec que tu en tens un model. Me'l pots passar? Necessito tenir-lo llest a les 11." Sí, és clar. Miro el rellotge: les 10:15. Caram, anem justos. Envio el document.

Ja és oficial. No sé on tinc el cap. No sé quin fil he de recuperar perquè no sé què estava fent.

Faig una pausa. Respiro. Veig de cua d'ull que al Twitter feliciten, per una cosa que a mi també em va agradar moltíssim, algú a qui admiro. Bé, en algún món paral·lel, ara mateix, passen coses bones, també. Me n'alegro infinit.

Tornem-hi. Em centro. Recupero el fil. El telèfon ha deixat de sonar. El "jefe" ha marxat a una reunió. Els companys seuen a les seves cadires. M'aïllo un moment i enllesteixo allò que he començat fa tanta i tanta estona. Miro el rellotge. M'ha costat set minuts fer-ho però ho he començat a les 8:30 i són les 11:03.

Ja ho dic sempre que, a mí, el canvi d'hora de l'hivern, no m'agrada. Mira tu, 7 minuts de res, s'han convertit en gairebé tres hores. I és fosc més d'hora, a més!

5 comentaris:

  1. Sí home, ara fum-li la culpa al canvi horari! Noia, la feina és el que té. Tot són imponderables, tot s'ha de fer per ara mateix si no per ahir. I mira, de vegades fins i tot trobem estones per fer les coses pendents. Què feies mirant el twitter??

    ResponElimina
  2. El canvi d'hora és una merda. Perdoneu però algú ho havia de dir!

    ResponElimina
  3. Si, si bon post. I aixo dic jo, que feies mirant el twitter? ...a mi ni aixo em deixen mirar!

    ResponElimina
  4. XeXu/Anònim: això és com qui té la ràdio posada... ;)

    S.N.: D'acord, completament. :)

    viu i llegeix: Gràcies.

    ResponElimina