dilluns, 22 de novembre de 2010

M'agradaria...

...que m'agradés el cafè. Ni que fos perquè fos cert que quedem per fer un cafè quan dic "Quedem per un cafè?".
...saber tocar el piano. O el saxo.
...que la gent no conduís pel carril central sense necessitat.
...que els nens entenguéssin que no cal anar pel món cridant.
...que els pares entenguessin que no és normal que els nens vagin pel món cridant.
...ser més intel·ligent.
...ser més curiosa.
...que l'ascensor de casa no es quedés al quart pis amb les portes obertes quan el que vull és pujar.
...tenir més paciència. Quan cal. Amb qui se la mereix.
...saber pintar.
...
...
...
...que em seguissin agradant moltes coses. Molt de temps.

Imatge: ...tenir un sis-cents estampat en flors. De debò. De Una Coneja via We heart it.

5 comentaris:

  1. Fa pocs dies , vaig descubrir-te...buscant comentaris sobre el llibre "Junts i prou" i me enganxat al teu blog, m'agrada.....hem dic Rosa i m'entren ganes de fer-ne un, però no sé si podré....per cert, m'està encantant el llibre i et felicit'ho pel que escrius i comentes. Fins la propera¡¡¡

    ResponElimina
  2. Vinga, Rosa, anima't a fer un bloc, segur que podràs!
    La, els nens són perfectament capaços d'entendre-ho, és tan senzill com que algú els hi digui. A vegades perden els seus drets: és que no ténen dret a saber quines són les normes de la bona educació?

    ResponElimina
  3. Rosa: Endavant! Prova-ho, llença-t'hi! :)

    S.N.: Totalment d'acord. Ténen dret a que algú els expliqui les normes de conducta i seguir sent nens. :)

    ResponElimina
  4. Que té a veure la foto amb el post??

    ResponElimina
  5. Anònim: Tal com dic al crèdit de la imatge; m'encantaria tenir un sis-cents com aquest. :)

    ResponElimina