diumenge, 5 de desembre de 2010

El meu amic Baltasar


De:Laura@elcorreudelaLaura.com
Per a: Baltasar@eldelsReisdOrient.com
Data: 5 de desembre de 2010
Assumpte: Tu i jo i la nostra història: 31 anys de "et truco demà"

Ei, senyoret!

Ja ens ha tornat a passar! Te n’adones? Fa trenta-un anys que ens coneixem i trenta-un anys fa que, cada any, ens veiem un moment (jo des del carrer, tu des d'aquella carrossa tan grossa que tens, llençant caramels per a la gent) i ens escridassem un “Hem de quedar! Et truco!”. I així passa un any. Fins que aleshores jo recordo que aviat et toca venir i t’escric per deixar-te constància que segueixo viva i que mai hem estat capaços de seure com dos amics a fer un cafè i explicar-nos les misèries.

Ets l'amistat més rara que tinc. Que ja saps que jo sóc de trucar, d'escriure i de parlar molt. I amb tu, no hi ha manera! Si no tens ni el meu mòbil!
Aquest any no et queixaràs d'allò que em dius sempre que no t'escric amb prou temps. Falta un mes  exacte perquè apareguis per casa meva a les fosques, sense avisar, en algun moment de la nit mentre jo dormo i després d'un any de no veure'ns, em deixis una pila de regals i el convenciment que no estàs gaire atent a com de bona (o no) sóc durant l'any. Sí. Un altre any em trobo explicant-te que podria haver estat més bona. No t'enganyaré. Però sóc com sóc i a aquestes alçades...ja saps el pa que s'hi dóna. I si tot i així tornes cada any, una de dues; o tu tampoc ets un sant o és que et caic bé, punyetero.

M'és ben igual quin regalet em portis. Ja t'he dit moltes vegades que com més gran em faig, menys m'importa que em portis o no res. Bé. També saps que això no és del tot cert. M'agraden els regals, prou que ho saps. Però sé que tens criteri. Per això et vaig triar quan era ben petita, què et penses?

Et diria que, en el fons, vull que em portis alguna cosa...diferent. Com? Pistes? Vols pistes? Vaja, aquesta sí que no me l'esperava...A veure si aquestes alçades de la història, hauré de canviar de proveïdor...Mai m'ha agradat que em preguntin què vull que em regalin. Sor-pre-sa. Només diré que voldria alguna cosa viva, toveta o suau, que es deixi acariciar (que ja saps que jo sóc de tocar), que em faci riure, que no s'hagi de regar (que sí, que les plantetes se'm moren, que ja ho saps) i que em duri molt de temps (no com el Vivian, el peix, que es va morir al cap de res). Amb un llaç, si us plau. Un llaç vermell.

Difícil? Com? 

Per això estàs tu aquí.

Per a les coses fàcils, ja hi ha els pares, no?

Petons (en quantitats industrials),

La.

P.D.  A unes males i si el temps se't tira a sobre, que sol passar, els llapis de la foto m'encanten. Aquí en pots trobar. Però el llaç vermell no te'l perdono.

4 comentaris:

  1. Ai Laureta, que n'és de difícil aquesta amistat¡¡¡¡ A mi hem passa el mateix...però segur que tindràs el teu llacet vermell¡¡¡ Bon diumenge, sóc la Rosa, jejeje

    ResponElimina
  2. ohhh! És que en Baltasar és molt baltasar, ja el coneixes!

    ResponElimina
  3. Quina carta més curiosa, i quina confiança que teniu. Dóna-li records quan el vegis, que jo fa temps que no en sé res, i també era el meu preferit, com el de tots, suposo.

    ResponElimina
  4. Rosa!: Mil petons! Quina sorpresa trobar-te per aquí! :)

    Mireia: :)

    Xexu: Sí? Jo creia que el Melcior tenia més fans...però si el veig ja li diré que faci el favor de trucar-te o el que sigui...;)

    ResponElimina