dimecres, 22 de desembre de 2010

Inspiració

Fent neteja d'esborranys de textos i correus, de notes en tres o quatre llibretes, d'arxius que de cop i volta m'apareixen en les carpetes més inesperades, trobo un full rebregat en un dels meus bolsus una de les meves bosses i em sorprèn trobar la meva lletra escrivint unes coses que no recordo.

S’escriu en soledat, es llegeix en soledat i tanmateix la lectura permet una comunicació profunda entre els éssers humans.

Em fa gràcia comprovar que si ara em trobés amb aquesta cita, la tornaria a escriure al primer paper que trobés (no em pregunteu d'on la vaig treure perquè no ho recordo. Fa tota la pinta que no és meu, això, però tampoc sé relacionar-ho amb res que hagi llegit). Però no recordo cap dels moments en què vaig escriure aquestes llistes. De fet, hi ha punts que no sé què signifiquen.

Això sempre m'ha fet somriure: pensar que puc reconèixer la Laura que vaig ser fa uns mesos - la que encara sóc en part, que fa llistes per tot, que no llença els papers i els deixa dins la bossa amb la ferma convicció d'apuntar-ho "quan arribi a casa" -  i que, en canvi, hi ha tot un seguit de coses que em són totalment desconegudes. Com si fossin d'una altra persona.


Edito per dir-vos que: M'han xivat que la cita és de Paul Auster. Gràcies! :)

3 comentaris:

  1. La cita és de Paul Auster. Ho sé perquè durant quasi un any encapçalava el lateral del bloc del nostre club de lectura. El que no recordo és d'on carai la vaig treure.

    ResponElimina
  2. matilde urbach: Sí!!!! Ja sé d'on és això! És d'una entrevista que li van fer! La Vanguardia, pot ser? Quan la presentació del darrer llibre? Gràcies!!!

    ResponElimina
  3. Entre tots ho farem tot, La.! Gràcies a tu, i, ja posats, bones festes!

    ResponElimina