diumenge, 28 de març de 2010

Basil

Crec que després d'haver acabat la lectura de la que per a mí és la tercera novel·la de Wilkie Collins  em puc reconèixer ja com a admiradora oficial d'aquest autor. No puc fer-hi més: em submergeixo en la prosa gòtica d'aquest escriptor i passo les pàgines completament immersa en la història dels personatges.

És cert: es repeteixen patrons, es reconeixen gestos, i fins i tot aquestes trames dins de la família et fan pensar en novel·les que ja has llegit, d'ell. Però tot i així, m'encanta. Em sap greu no haver-me'l deixat per l'estiu: em resulta tan reconeixible aquesta prosa, que m'ha fet pensar en molts moments en imatges de les meves cames al sol del jardí on vam passar l'estiu, amb el sorollet de l'aigua que corria dins la piscina. Però només som al mes de març i tot i que alguns dies de vacances de Setmana Santa no estan gens malament, no és el mateix...

El recomano? Mmm... Ja ho sabeu, que em costa...Com ho diria? Si sou de "Cumbres borrascosas" doncs sí, sens dubte. :-)

El llibre és: Collins, Wilkie. Basil. Tr. Miguel Martínez-Lage. Barcelona: La butxacaAlba Editorial, 2010. 436 p. ISBN 978-84-8428-548-9.

dissabte, 13 de març de 2010

La decisió de Brandes - ABANDONAT

Si ja ho sabia jo...la culpa és meva per cantar victòria tan alegrement...El Baixauli me'l vaig acabar perquè com son relats breus, retenien l'atenció del meu cervell mandrós el temps màxim que puc centrar-me en alguna cosa. Però ai! a la que he intentat seguir un argument durant més de trenta pàgines, ja està.

El pobre llibre porta no sé quants dies damunt de la tauleta de nit, allà mort d'avorriment, perquè com intenti llegir ni que sigui una sola pàgina, pam! se'm tanquen els ulls, o em disperso pensant en mil coses que ocupen el meu cap aquests dies.

Així que, més que abandonar-lo (he llegit molt bones crítiques d'aquest llibre pels vostres raconets blogaires) el deixo pendent per més endavant (l'estiu, potser?).

Ara bé, no em penso donar per vençuda...alguna cosa hi haurà per les estanteries de biblioteques i llibreries que aconsegueixi fer-me espavilar de tanta tonteria. Segur.

dimarts, 2 de març de 2010

Espiral

Feia més d'un mes que no m'acabava cap llibre: marededéudeleslecturesinacabades!!!

"Espiral" ha estat una lectura agradable. Agradable i sorprenent. Hi vaig arribar empesa per la lectura de "L'home manuscrit" i em conserva les ganes de mantenir en Manel Baixauli a la llista de possibles lectures futures.

Com molts ja sabreu, aquest és un recull de relats curts. I n'hi ha de molt, molt, molt sorprenents. M'ha sobtat (ni per bé ni per mal, només m'ha sorprès) com de present està la mort en totes les històries i n'hi ha hagut algunes que m'han fet pensar "Carai, tu...això sí que no m'ho esperava!".

Envejo la capacitat d'explicar tantes coses en tan poques ratlles...quina habilitat, aquesta!

El llibre és:
Baixauli, Manel. Espiral. Barcelona. Proa, 2000. 128 p. ISBN: 978-84-8256-102-8