dimarts, 13 d’abril de 2010

La llista: Los renglones torcidos de Dios

Ho sé: és un llibre que ni pel títol, ni pel nom de l'autor (Torcuato Luca de Tena) ni per la coberta (que no la recordo massa bé perquè no era meu i no el tinc) no m'hagués cridat l'atenció i suposo que potser a molts de vosaltres tampoc.
Poseu-vos en situació: jo encara vivia amb els meus pares i era una nit d'aquelles que em fa tanta ràbia perquè em queden poques pàgines per acabar-me el llibre i no en tinc cap de preparat per quan acabi. Total, que a casa meva mai no hi havia hagut molts més llibres que els meus, perquè ni al meu pare ni a la meva mare els agrada massa llegir. I estava jo rondant les prestatgeries i mirant lloms de llibres que no em cridaven gaire l'atenció. Ma mare em va dir "A mí aquest em va agradar...prova a veure què". Jo vaig agafar-lo com qui agafa una mena d'objecte contaminat, amb dos dits, i li vaig dir "Això et va agradar? Vols dir?" Però les mares tenen alguna cosa (bé, si més no la meva ho té) que mira...et diu que "sí, que sí" i vaig pensar "Mira, el començo i demà ja me'n buscaré un altre".
Vaig tornar a la meva habitació amb el llibre, em vaig ficar al llit, el vaig començar...i no el vaig deixar fins que me'l vaig haver acabat. Quan vaig sortir de l'habitació eren les 7 del matí i vaig pensar que ja no calia posar-me a dormir...És d'aquells llibres que vas avançant amb avidesa, esperant que t'expliquin, que t'aclareixin, que d'alguna manera a tu et quedi la certesa del que has llegit, del que has entès, del que passa pel cap dels protagonistes i pel de l'escriptor. Però ningú no diu que el que tu entenguis sigui el que entenguin els demés ni el que realment passi a la història.
Em va agradar molt. Molt, molt. I des d'aleshores està a la meva Llista.

diumenge, 11 d’abril de 2010

On viuen els llibres

Si tot va bé, en unes setmanes estaré immersa en el fantàstic tràfec de fer una mudança. La teva vida en caixes de cartró traslladant-se d'un lloc a un altre en un camió, per anar a un espai nou on caldrà trobar una casa per a cada objecte.
Amb això en ment, i tenint clar que tindré més espai on desar tots els trastos, vaig mirant pàgines i pàgines de decoració per tenir idees quan arribi el moment de redistribuir: què fer amb un passadís estret, amb un rebedor, colors de parets...però com ja ens coneixem, de seguida em dispisto i em trobo guardant fotografies de llocs i formes on la gent endreça els seus llibres.

Vorejant finestres i portes (la de la finestra em té el cor robat):


Enmarcant el llit (m'agrada molt si no fos que els llibres acumulen pols molt fàcilment i a casa som un pèl al·lèrgics als àcars...llàstima...)

Sempre he volgut tenir una escala per arribar als prestatges més alts de les meves llibreries!!!

Aprofitant, fins i tot, les parets de l'escala...quina bona idea!

En llocs molt comuns, com el despatx...


...i d'altres menys...


Bé tot son idees...Que tingueu una setmana fantàstica!

Fotos: Via Decolove, Decor8, Desire to inspire, Case & Cose, Inspirational Homes i Una mosca en la luna.

dimarts, 6 d’abril de 2010

Fundes

Parlant de llençols, fundes nòrdiques i coixins, em deia avui una amiga que ha notat que d'uns anys ençà ha canviat de gustos pel que a color de la roba de llit es refereix. I, ostres, jo no hi havia pensat però també és cert, que he deixat enrere els taronges i vermells, per acostar-me més als blancs, crus i grisos. No ha estat una decisió conscient; simplement ha passat. I he pensat, és normal, passa el temps i sabem millor com volem les coses. ( I ara penso, carai tu, el que dóna parlar de fundes nòrdiques....)
Fent una espècie de dinar-teràpia l'altre dia amb un amic, em deia que ara mateix necessita temps per saber per on vol tirar la seva vida. És una vida molt diferent a la meva, en una edat diferent a la meva i amb unes experiencies que jo no he passat. I tot i que mai es pot dir què faries en una determinada situació, perquè no ho saps fins que t'hi trobes, m'he trobat a mi mateixa plantejant-me que, de vegades, saps el que vols sense haver-t'ho plantejat gaire, sense seure tot sol a una pedra i dir-te a tu mateix "Ara pensaré en el que vull". Vull dir que tu encara no ho saps, però ja has pres una decisió sobre les coses. Com les fundes; abans les triava carbasses, ara blanques. Mai m'he parat a pensar en quin color vull que siguin les meves fundes; simplement quan les he hagut de triar, he vist que ho tenia clar.
Ja ho sé, la vida sencera no son uns coixins, que després, si no t'agraden, els canvies i prou. Però crec que  només vivint la vida podem saber el que volem i, també molt important, el que no volem.
Vaja, tot això per dir-vos que és al·lucinant el tipus de converses que et poden fer reflexionar sobre coses importants.
De quin color la trieu, vosaltres, la roba de llit?

P.D. És una pregunta retòrica, eh? Que no em vull ficar en les intimitats de ningú... :)

Imatge: Vía Apartment Therapy

dissabte, 3 d’abril de 2010

El frío modifica la trayectoria de los peces

Que molts dels llibres que m'he llegit, m'han cridat l'atenció des de les prestatgeries de les botigues per les seves tapes i pels seus títols és un fet. "La mecánica del corazón", "La mujer del viajero en el tiempo", "La societat literàtia i de pastís de pela de patata de Guernsey" en són només alguns exemples.
Amb aquest llibre no podia ser diferent: passejava jo sense intenció de res per l'Fnac, amb una amiga, i aquesta edició de butxaca, amb aquest dibuix tan maco a la portada i aquest títol tan llarg em va cridar,  i gairebé diria que li van sortir cames i soleta va venir a espetegar damunt de la meva tauleta de nit.
M'ha agradat molt. L'he trobat un llibre dolç, i a més, té una cosa que m'encanta i és que el títol tingui per a mi una lògica coherent amb la història (o millor, dit que jo la hi trobi). I aquest, quan per fi la història m'ha deixat veure-la, és tan rodonet i tan adient, que el llibre no podria dir-se de cap altra manera. M'han agradat els personatges, la manera com l'autor va teixint la història, que tot sorgeixi a partir d'un fet extraordinari.
Encara no cantaré victòria ni proclamaré que la meva lecturina ha tornat als seus índexs normals, però si realment algú necessita reconciliar-se amb el plaer de llegir, no està gens malament fer-ho amb un llibre com aquest. Crec que entra a formar part de "La Llista".

El llibre és: Szalowski, Pierre. El frío modifica la trayectoria de los peces. Tr. Esther Andrés Gromaches. Barcelona. De bolsillo, 2010. 211 p. ISBN 978-84-9908-127-4.