dimecres, 20 d’octubre de 2010

Maletes perdudes

Moltes vegades, les coses que m'agraden, m'agraden perquè sí. Perquè el cos les crida, perquè em fan sentir bé, perquè em fan riure (el riure és la gran arma), per alguna cosa per a la que no he trobat encara les paraules per descriure.

Amb alguns llibres m'ha passat, que m'enamoren, que em deixen amb ganes de més, que em sap greu que s'acabin perquè ja no podré saber què se n'ha fet d'aquest personatge o d'aquell altre.

Aquest és un d'aquells llibres.

Trigaré uns dies en aconseguir que el Gabriel Santacruz i els seus Cristòfols desapareixin de la meva ment. I des d'aquí proclamo la meva admiració per aquells artistes de les paraules i les històries que ténen aquesta habilitat de teixir i teixir arguments. Admiració absoluta.
"Maletes perdudes" ha vençut el meu índex irrisori de lecturina (pels peus, la tinc), ha aguantat com un campió dies i dies, setmanes i setmanes damunt la tauleta de nit, dies i dies sense obrir-lo, i tot i així, el pensament m'anava cap a totes aquestes històries tan ben trenades que m'anaven absorbint.

He estat dispersa. Tot i així, la història del Gabriel m'ha mantingut pendent, interessada, amb desig de saber-ne més de desteixir tota la xarxa de vides que el Jordi Puntí ens ha amagat en aquesta història.

El llibre és: "Maletes perdudes". Puntí, Jordi. Barcelona, 2010. Empúries. 456 pàgines. ISBN 978-84-9787-616-2 

diumenge, 17 d’octubre de 2010

Canvi d'armari

L'octubre, no sé que té, que m'agrada. Fa fresca però encara es pot anar pel carrer sense necessitat d'abrigar-se gaire. Al migdia encara escalfa el sol però a la nit s'agraeix tapar-se al llit. És una treva. Ni massa, ni massa poc, vindria a ser.

He tornat de les vacances amb la tardor penjada de la maleta i avui l'he donat per inaugurada fent aquell ritual del "canvi d'armari".

Hores de llum és el que em comença a faltar. 

Per la resta, per mi, podria ser octubre tot l'hivern.

Imatge: De Shimmer like Gold via Weheartit

dimecres, 6 d’octubre de 2010

On viuen els llibres a casa meva

Els del Què llegeixes? proposen que els ensenyem les nostres biblioteques i a mi m'ha fet gràcia ensenyar-los/vos la meva. Justament aquest cap de setmana, amb la incorporació d'un nou mòdul de prestatges, he aprofitat per reestructurar-los una miqueta.

I durant el procés, ha sortit - com cada vegada que els ordeno -  el primer llibre "de grans" ( la Laura de 7 anys l'anomenava així) que vaig tenir i que ha sobreviscut a les rondes de neteja pel simple motiu que sóc una tova de molt "cuidadu". Encara té l'etiqueta del preu del "Pryca" al darrere (325 pts).


Ains. Moment "remember".