dilluns, 3 de gener de 2011

Cada set onades

M'he forçat molt, m'he forçat tant com he pogut perquè no volia que m'agradessis. No ho volia. No volia que no m'agradessis, no volia que m'agradessis. No volia res.
Aquest home sap molt bé que no sap què vol. I ho sap fer entendre, com ningú més, a la persona indicada.
Sospir.

El vaig començar ahir al matí amb el ferm propòsit de ventilar-me'l ràpid. Me'l vaig acabar a la tarda. El vaig llegir fins i tot mentre cuinava i em va tenir asseguda al sofà bona part del dia. Perquè no ens enganyem, seguint en la línia de Contra el vent del nord, és un llibre àgil i fàcil de llegir, en forma de correus electrònics entre dues persones (mateixos personatges, mateixa temàtica, mateix to), i:

1) M'agrada molt escriure. Correus electrònics també. I que te'ls responguin, a més, és fantàstic. I que t'estigui permès tafanejar la correspondència aliena és encantadorament incorrecte.
2) Després de la novel·la anterior, jo ja havia decidit com acabaria aquesta. Acabés com acabés, jo ja havia triat el meu final.
3) He tornat a tenir una mica la sensació que l'Emmi se'm fa un pèl repel·lenteta segons com. Però també passa que una bona amiga em va dir que en l'Emmi hi veia molt de mi i com jo ja li tenia ràbia, encara m'hi he posat més de cul.
4) És dolça, dolça d'enfarfegar. M'encanta. I et demostra que coses que et penses, il·lús, que només et passen a tu, són universals ( i parlo, no només de profunds sentiments d'amor o odi, no, parlo d'impaciència, inseguretat per la manca de resposta, de no poder entrar al cap d'una altra persona i saber què en pensa, o quina cara feia quan llegeix el que tu has escrit o amb quina intenció escriu el que tu llegeixes ara. Tot això. Que som humans, vaja, i que de vegades se'ns oblida).

Resumint: Que si vau devorar la primera, suposo que ja teniu en ment llegir aquesta o sigui que no cal que us ho digui. Que si la primera no us va agradar, aquesta us provocarà més del mateix.



El llibre és: Cada set onades. Glattauer, Daniel. Tr. Carme Gala. Barcelona . La Campana, 2010. 249 p. ISBN 978-84-96735-51-4.

3 comentaris:

  1. Tenia moltes ganes de llegir que t'havia semblat.Ara m'estic llegint la primera.I es pot dir que l'estic devorant.

    ResponElimina
  2. El tinc reservat a la biblioteca, però sembla que abans de 2 mesos no m'arribarà... Sembla ser que aquesta idea de la universalitat de moltes situacions i pensaments ha enamorat molts lectors, perquè és un llibre que un munt de gent ha llegit (almenys el primer). M'ha agradat molt el teu apunt, és àgil i fresc com la novel·la i ha fet créixer encara més les ganes que tinc de retrobar-me amb l'Emmi (que, per cert, jo també trobo un xic repel·lent algunes vegades) i els seus mails.

    ResponElimina
  3. maria: Doncs aleshores em sembla que la gaudiràs també molt, la segona!

    racoperllegir: Moltes gràcies! És cert, amb tots els lectors d'aquest llibre amb qui l'he pogut comentar, tots ens encisem per la facilitat de reconèixer els sentiments que s'hi descriuen.

    ResponElimina