diumenge, 2 de gener de 2011

Una simetria inquietant

Moltes ganes tenia d'enganxar el segon llibre d'Audrey Niffenegger. "La dona del viatger en el temps" és dels llibres que més m'ha agradat de tots els que m'he llegit. De tots, eh? I he esperat i esperat un munt de temps fins que ha arribat el segon llibre d'aquesta autora-pintora.

"Una simetria inquietant" és una altra història: manté, potser, aquesta atmosfera irreal que em va fascinar a la primera novel·la, però m'ha deixat bastant indiferent. Els personatges principals, les dues bessones, no m'han agradat de cap de les maneres (les he arribat a trobar un pèl angoixants i tot) i tan sols una història secundària (la del Martin i la Marijke) m'ha emocionat.

He de reconèixer, però, que l'estil que té Niffenegger escribint m'agrada, se'm fa fàcil de llegir i he volgut avançar per saber com acabava tot plegat. Vull dir que jo, que sóc de deixar-ho si no m'agrada, me l'he acabat només per saber on arribava la història. Curiositat, més que res.

Finalment, una sensació que vaig tenir tan bon punt vaig veure la coberta, s'ha acabat confirmant: crec que és un llibre que té els ingredients necessaris per agradar a noies joves, en aquella època en què l'amor etern, la mort romàntica i el desig d'indepèndencia (i les hormones, no ens enganyem) et regeixen l'existència.

Resumint: que no. Que no he començat l'any triomfant. Espero que no sigui un presagi de res.

El llibre és: Una simetria inquietant. Niffenegger, Audrey. Tr. Francesc Rovira Faixa. Barcelona, 2010. Columna. 536 p. ISBN 978-84-6641-295-7.

1 comentari:

  1. No coneixia aquesta autora, així que m'he reservat el primer que cites, a veure què tal. Pinta bé! Bon any.

    ResponElimina