dilluns, 21 de febrer de 2011

Els imperfeccionistes

El resum és que m'ha agradat molt.

Imagineu-vos que sou vosaltres qui escriviu. Teniu molt clar què voleu explicar: com es va fundar un diari i com són i què els passa als seus treballadors. Però aleshores agafeu i ho feu a trossets i ho munteu així com si fos un llibre de relats independents. Històries separades de personatges que tenen coses en comú però que tenen vides pròpies.

He trobat entranyables molts dels personatges i m'agrada la possibilitat de veure des de diferents punts de vista un mateix fet. Sobretot, la història de la lectora del diari i la de "Comptabilitat" m'han agradat especialment, cadascuna pels seus motius.

Ara que l'he acabat, tinc la sensació d'haver-me llegit una novel•la. I això em meravella. Que totes les peces encaixin i formin una sola història. Em veig tan incapaç de fer-ho que em fascina que algú pugui provocar-ho d’aquesta manera.

Ja sabeu que no sóc de recomanar llibres: com a molt, us diré el que deia al principi. M’ha agradat molt, l’he trobat ben escrit, amb personatges que no són de cartró pedra sinó que tenen les seves històries per explicar-nos, una vida que viuen i la seva cara imperfecta, de persones que no sempre fan el que és correcte.

Com tots, vaja.

El llibre és: Els imperfeccionistes. Rachman, Tom. Barcelona. Columna, 2010. 360 p. ISBN 978-84-6641-323-7.

2 comentaris:

  1. En vaig llegir la ressenya en un diari quan va sortir, i ja vaig pensar que devia estar bé. Ara, havent llegint el teu post, definitivament m'han entrat ganes de llegir-me'l. Ara només em falta temps!

    ResponElimina
  2. el titol m'atrau. Em puc fer sòcia d'aquest club?

    ResponElimina