dimarts, 22 de febrer de 2011

No puc escriure...

...perquè tinc el cervell ocupat amb pensaments a trossos:

El vent, que em dóna mal de cap. El calfred que vaig notar sentint el meu pare dient-me l'altre dia, mentre dinàvem, "La gente, en general, es buena y está por ayudar a los demás". Hi ha dies que m'ho crec.
Heathcliff, de "Cims borrascosos". Ahir vaig acabar un e-mail dient "I de tot això que t'explico, me n'adono ara que t'ho escric". Callo molt més del que hauria i no sempre estic d'acord amb la frase que diu "Vals més pel que calles que pel que dius". Dir les coses que penses no està gens malament.Una amiga a qui li han canviat els somriures últimament. Són tan grans que no li caben a la boca i ens fan somriure els demés.Temps lliure. Un cap de setmana fora. Muntanya, sense agenda ni rellotge ni plans. (Què m'està passant?).Tres cases a mig construir amb els Sims."Aquelles paraules li feien mal perquè acabaven en punxa" de "Les veus del Pamano" (pàg. 47). M'agrada la cara que li queda a la gent quan es para a llegir el que posa al meu anell. Somriuen.

3 comentaris:

  1. Ja em diràs per què serveix callar el que penses. Hi ha coses que s'enquisten a dins...

    ResponElimina
  2. Mira, jo també he somrigut! Jaja. Ets endevina?
    A vegades hi ha coses que no cal dir-les, que ja es veuen, i les paraules hi són sobreres. D'altres coses millor no callar-les i cridar-les ben fort, per fer-nos sentir...

    ResponElimina
  3. La veritat és que no em sorprèn llegir, potser les paraules que un no pot expressar, potser les paraules que un es guarda dins, potser una reflexió, potser només un pot parlar escrivint, potser sigui el que diu el teu anell què et fa somriure , potser sigui per això que tens el cervell Ocupa't amb Pensaments a trossos, quizas,quizas,quizas, hi ha gent que ajuda als altres, i ni tan sols un s'adona que es veritat................

    ResponElimina