dimecres, 9 de març de 2011

Fragments

Escric sense tenir gaire clar si acabaré per compartir la parrafada o serà una de tantes que esborro pensant "més endavant, ja ho tornaré a escriure", o " estaràs de broma, oi? També podries passejar despullada per Passeig de Gràcia i ensenyaries menys del que ensenyes en aquest paràgraf" o simplement, i també de forma molt habitual, "au, va, llença això que t'hauria de fer vergonya fins i tot tenir-ho als esborranys".

Sovint em ve molt de gust escriure però no sempre tinc EL tema que vertebri l'escrit, o no aconsegueixo donar-li EL to amb què jo ho penso...o tot el contrari: un cop escrit, és massa meu. No sóc de desar gaire esborranys i, a més, de tant en tant, repasso els que tinc i en faig neteja.

Ahir, repassava frases inconexes d'alguns dels textos:

Em sap molt greu, bla,bla,bla però em quedaré a casa que tinc un armari d'Ikea per muntar de fa dies...crec que el divendres és el Dia de l' Armari" (Això era part d'un post de ficció. No el vaig esborrar. Potser d'aquí un temps, si segueix sobrevivint a les netejes, us el trobeu per aquí)

"He may act like he wants a secretary, but most of the time they're looking for something between a mother and a waitress". (Joan Harris - Mad Men) (El personatge que fa la Christina Hendricks a Mad Men em té el cor robat)

Tinc llibretes escampades per calaixos, bosses i taules. (I plenes d'apunts, fletxes, dibuixos i anotacions que tampoc és que faci servir gaire, he de dir.)

Escolto "Cert, clar i breu" de Mishima i penso que realment ho és (cert, clar i breu). (Quan em donen els cinc minuts tendres, aquesta cançó és un clàssic. Dia tovet, segurament...)



I quan ja et penses que t'ho has sentit dir tot, algú va i et diu que "saps estar". Osti tu. Els ficus també saben estar, no fotem.(Uh, aquest dia havia d'estar enfadada...)

No, no espereu una conclusió final que no en tinc cap.

Bé, potser sí. Fins i tot en frases sense relació unes amb altres, em sobta veure-m'hi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada