dilluns, 28 de març de 2011

Les veus del Pamano

A aquestes alçades, parlar de que "Les veus del Pamano" m'ha semblat un clàssic, un d'aquells llibres que tothom hauria de llegir per ben escrit, per ben lligat, per interessant, per emotiu, perquè forma part de la nostra història...és aportar zero novetats a tot el que s'hagi pogut dir abans. I, per descomptat, se n'ha anat a La Llista, de pet.

M'ha agradat, molt.

Són un munt de pàgines que valen la pena, que compensen, que demanen que estiguis alerta, que t'hi concentris, perquè fa servir un munt de recursos narratius que podrien fer-te perdre  si no estàs pel que has d'estar. L'estructura, plena de salts - tant argumentals com de temps, de personatges - em va resultar d'entrada una mica desconcertant però de seguida li vaig trobar el punt i vaig entrar de cap a les històries del poble de Torena. I anava avançant pàgines pensant que no serà el darrer llibre del Jaume Cabré que llegeixi, que com pot ser que es pugui arribar a escriure tan bé i tenir tants recursos, que mai es pot parlar de bons ni de dolents, que sempre hi ha hagut gent valenta.

M'ha passat allò que em passa amb els llibres llargs, que m'agraden molt; que m'ha sabut greu  no haver-lo enganxat a l'estiu, amb res més a fer que hores de lectura. Tot i així, l'estructura en capítols que van saltant d'una cosa a l'altra permet que també te'l puguis anar llegint a estones.

Finalment, dir-vos que m'he fet un fart d'apuntar cites. Un fart. Em deixeu que us n'ensenyi unes quantes?

Potser s'estava enganyant, però aquell cos enrampava. Potser s'ho imaginava, però la mirada de la senyora quan ell li va agafar el braç estava plena d'una ànsia reprimida. No ho sé. Sí. Em sembla que sí.
 ( pàg. 64)


A un pam, l'un de l'altre. La vida s'estava posant impossible
 ( pàg. 86)

(...) i ningú no li deia que hi ha moments, i encara no ho sabia, que la vida pesa massa i has d'aprendre a vinclar-te si no vols que se t'esberli l'aire que t'envolta.
(pàg. 148)
 
El llibre és: Les veus del Pamano. Cabré, Jaume. Barcelona . Proa, 2004. 712 p. ISBN 978-84-8437-473-2

3 comentaris:

  1. És una novel·la magnífica, de les millors que he llegit. M'alegra que t'hagi agradat i que hagis descobert Jaume Cabré com a escriptor, és un autor excel·lent. Ens llegim!

    ResponElimina
  2. Sí, sí que ho és. I et ben asseguro que penso llegir més en Jaume Cabré.

    ResponElimina
  3. Una molt bona novel·la, sense cap mena de dubte!

    ResponElimina