diumenge, 10 d’abril de 2011

Primavera, estiu, etcètera

Posem-nos tots en peu i fem un enooorme aplaudiment a l'Espolsada per haver fet aquesta ressenya que vaig marcar amb la meva marca secreta de "La, cal que te'l llegeixis". 

Plas, plas, plas. Més, més, no sigueu tímids. Plas, plas, plas. Una onada, va. Oooooooeeeeeee.

D'acord, ara ja puc seguir. Tot i que coincideixo plenament amb la Fe. Si sou dels 70, us hi veureu tant, tant. Si sou noies, us hi veureu tant, tant (el passatge dels pits, per favor, és tan real! Em va treure un somriure recordar que no feia gens de gràcia quan hi estaves passant. Coi de pits!). No puc parlar del que és anar al tros a collir olives, ni del que és viure a pagès, però de tots els sentiments de què parla, de la millor amiga, de la distància, del temps, de l'amor, de l'emoció de totes les primeres vegades que et vas trobant a la vida, de la sensació que de cop i volta ja en tens trenta ics, que no saps d'on han sortit, i la sospita que a partir d'ara tot anirà així o més ràpid encara...de tot això, tots en podem parlar. I fer-ne memòria. L'escriptura de la Marta Rojals ha aconseguit que més d'una vegada hagi recordat aquelles mateixes converses que ella descriu, en paisatges diferents. Paraula per paraula. Dos botons, us deixo:

La vida és canvi, i jo, què cony, també tinc dret a canviar, encara que sigui de perspectiva (pàg. 125)
Ell és així, li caus bé, doncs és simpàtic amb tu, ves quina cosa (...) En canvi jo sóc la repera: que si diu això és perquè potser pensa que jo pensaré que si pensa que jo penso. Au, va, home, a cagar! Si alguna cosa he après de tots aquests anys (...) és que, malgrat les meues giragonses, la distància més curta entre dos punts encara és la línia recta. (pàg. 239)

Us anava a dir que a mi m'ha agradat molt i molt, però suposo que dir-ho ara seria una redundància brutal. Així que si ho voleu tornar a sentir comenceu de nou el post.

El llibre és: Primavera, estiu, etcètera. Rojals, Marta. Barcelona. La Magrana, 2011. 368 p. ISBN 978-84-8264-966-5.

3 comentaris:

  1. És el que tinc a la tauleta, però porta quince dies allí i encara no l'he començat. Sospito que m'agradarà però

    ResponElimina
  2. està al plat de la balança de st jordi, ai que cau, ai que cau, ai que caaaaaau

    ResponElimina
  3. Estic contenta d'haver intuït que t'agradaria malgrat no ens coneixem personalment. Plas, plas, per la bona literatura!

    ResponElimina