dilluns, 23 de maig de 2011

Davantal i còfia

Els pintors repassen el sostre del lavabo que, amb l'humitat, ha començat a escopir la pintura a trossos grans que et van caient damunt del cap així que et dutxes.

El passadís acull una escala gegant, tres cubells de pintura (l'humitat ha traspassat la paret del lavabo i diu hola en forma de taca enorme a la paret de l'habitació. Una taca amb vida pròpia), pinzells gruixuts, pinzells més fins, coses que no sé com es diuen ni per a què serveixen, una escombra que demana pietat. I molta brutícia.

Com a conseqüència de l'oKupació del passadís, lavabo, i habitació, el menjador acull els coixins, la vànova, les tovalloles, els pots de sabó, xampú...tot està desordenat, vaja.
En aquestes circumstàncies, arriba La Propietària per apretar el pintor (que ara dedueixo que és pintor i mil coses més) que li ha deixat no sé quina part del balcó a mig fer i, de pas, veure si les parets de casa meva estan impol·lutes i orfes de quadres, d'acord amb el contracte que vam signar. Aprofito que xerra amb el pintor per tancar totes i cadascuna de les portes del pis: no vull. No vull que tafanegi casa meva. Intrusa.

Sona el telèfon, me'n vaig cap al menjador a recollir el mòbil que he deixat a...a...a...la taula? Damunt l'ordinador? La bossa? La taula de centre? El radiador! Damunt del radiador carregant. Contesto, parlo amb prou feines dos minuts i quan penjo, una veu darrere meu, molt a prop, massa a prop, em diu "hola". La Propietària ha entrat fins al menjador, repassant parets, terres, motllures, vidres de la vidriera. Quina por que em fa.

- S'hi està bé aquí, eh? No et pots queixar, eh? Vas tenir molta sort perquè jo podria haver triat algú altre...i el preu. No hi ha un pis així en tota Barcelona (...desconnecto...) i vaig viure cinc anys als Estats Units i la neu (...desconnecto...) i sempre hi ha obres i jo ja he caigut no sé quants cops i com que sóc gran (...desconnecto...) i (...desconnecto...) i el que hauries de fer és agafar algú de servei.
- Perdoni? Com diu?
- Que, treballant, hauries d'agafar una noia que visqués aquí. Una minyona. No sé per què les dones d'avui en dia no en contracteu, de minyones.
- Perdó...Que contracti una minyona? Però...una minyona, m'ha dit?

El pintor (gràcies, Senyor Pintor) treu el cap del bany i la crida. I ella desapareix (sí, el lavabo està més a prop de la sortida, gràcies Senyor Pintor) i em deixa sola, dreta, amb una tovallola a la mà que sembla ser que estava plegant fa tres quarts d'hora, quan he sentit un "hola" molt a prop, massa.

Segueixo en estat de shock.


M'ha dit que contracti una minyona?

Algú més ho ha sentit?

Ai, per favor.

2 comentaris: