diumenge, 29 de maig de 2011

Pim pam

Les portes del balcó obertes, cortines voleiant, m'empasso una pel·lícula infumable d'aquestes que farceixen les sobretaules de totes les cadenes de televisió. Damunt del sofà, peus nus, cames nues, uns pantalons curts, una samarreta finíssima de màniga curta, cabells recollits (pensaments seriosos, molt seriosos de tallar aquesta melena que em fregeix cada estiu). Fa calor al menjador, que para el sol tot el dia. M'agrada precisament per això, perquè sempre hi ha tanta llum, el sol el banya des de ben d'hora pel matí i fins ben entrat el vespre (ara, en aquesta època de l'any) però el preu que es paga és la calor que s'hi passa des de començaments del mes de maig i fins ben acabat el setembre. Sues cinc mesos sense parar.
Amb tanta calor, i essent l'hora de la migdiada, no l'he sentit venir. No l'esperava, tampoc. I m'ha trobat allà, abandonada al sofà, amb poques forces, desarmada. Segurament li ha fet nosa la poca roba que duia, però tampoc no s'ha aturat a treure-me-la, potser hagués preferit que la televisió no hagués estat encesa o que sonés una música adient. Potser. No hi ha hagut cap tipus de joc preliminar.

Se m'ha tirat al damunt. Ha estat ràpid, molt. Però eficaç. Molt, també.

I m'agradaria dir que satisfactori.

Però no.

Perquè el desgraciat del mosquit que ha entrat avui pel balcó de casa meva, m'ha deixat un munt de picades a braços, cames i coll que no penso deixar sense venjar. Ell ja deu jeure mort en algun racó del pis a l'espera que hi arribi l'aspiradora, però jo us asseguro que de la seva espècie no en penso deixar ni un. Demà mateix omplo aquest menjador d'espelmes antimosquits que els liquidin sense pietat.

Mosquits. He estat parlant de mosquits des de la primera frase. Ho dic per si hi havia algún despistat. Que de vegades passa.

3 comentaris:

  1. Llegit. (no tinc res més inteligent a dir, pero no vull que pensis que falto a la cita...)

    Willy

    PD: +1 a la tallada radical de melena. Amb la cara que tens el cabell "curt" segur que et quedaria bé.

    ResponElimina
  2. Nomes et puc dir dues paraules... aire acondicionat.

    ResponElimina
  3. Hola La. Fa dies que et llegeixo. Et vaig trobar per casualitat... i m'he quedat. M'agrada el que ens expliques. Em fas somriure. Així que... et seguiré llegint!
    Cristina

    ResponElimina