diumenge, 12 de juny de 2011

Coses que em passen

Aquest matí ha estat molt profitós. Si m'heu pogut veure per un foradet, no ho dirieu pas, perquè segur que m'heu vist asseguda davant d'aquesta pantalla bona part del matí escrivint una història que em ronda pel cap, aturant-me per dinar, llegir una estona asseguda al sofà (primer e-book de la meva història com a lectora...m'està costant. Crec que deu ser basant semblant a quan, de petits, ens anaven introduïnt aliments a la dieta. Jo aixó de no passar pàgines i que no facin soroll de paper...què voleu que us digui) i poca cosa més. En un moment donat de la tarda, he tingut calor i he obert la balconada del despatx, que tinc al costat del menjador, per veure si aconseguia fer córrer una mica l'aire.


He sortit al balcó i he vist això d'aquí al costat.

Un llençol blau, com el cel, estès al pis de dalt que voleiava i esquitxava una mica d'aigua. Entre el sol de cara i les gotes que han anat caient, la fotografia ha quedat prou màgica. Però jo no podia parar de riure. Per una tonteria així de grossa.

Aquest matí, segurament mentre el veí feia la bugada que a la tarda estendria, del meu cap ple d'esborranys, ha sortit aquest paràgraf:


Quan torna a la terrassa, l’Albert mira sorprès i amb un mig somriure, alguna cosa que té a les mans. La Marina no la veu bé fins que seu a la taula de nou.

- D’on ha sortit això?? – riu divertida ella.

Miren cap amunt i veuen la roba estesa del veí, que voleia deixant-se estimar pel sol.



Que les coses encaixin així, de vegades em torba. Però em fa molta gràcia.

2 comentaris:

  1. que tal la experiència ebook doncs, res de positiu...?

    ResponElimina
  2. De vegades ens sembla que algunes situacions que se'ns presenten són màgiques, perquè les hem imaginat o visualitzat abans que passin, coincidències surrealistes. Però jo ho explico en termes de percepció, segur que no era el primer cop que veies voleiar la roba del veí, i avui era dia de rentadores!

    ResponElimina