dissabte, 25 de juny de 2011

Una història, dos filtres

Amb aquests tres elements comuns...

- 1,56 m de noia.
- Una botiga d'un centre comercial.
- Unes ulleres XXL

...confeccionarem una història i la passarem per dos filtres diferents. 

Filtre "Si això fos Hollywood..."

El dia de la revetlla, el 1,56 m de noia, té la gran idea d'agafar el cotxe per anar a  l'altra punta de Barcelona, a la única botiga a la ciutat d'una marca informàtica. Sembla un repte perquè Sant Joan cau en un fantàstic pont que fa que la gent es llenci a la carretera en massa per aprofitar els tres dies.
Però això és Hollywood, i ella troba el camí defugint la Gran Via Colapsada, l' Avinguda Diagonal Desbordada o la Ronda de Dalt Completament Aturada i fent volar el seu vehicle per carrers estrets que no troba tallats per cap revetlla. Yeah!
Arribats al centre comercial on hi ha la botiga, aparcat el cotxe estratègicament al costat de les rampes mecàniques que accedeixen a les plantes de comerços, amb les seves ulleres de sol XXL protegint els seus ulls verds, entra a la pulcra botiga on ha de comprar un regal per a la seva mare. Sap què vol, sap on aconseguir-ho i la gestió no li portarà més de deu minuts.
Amb el seu pas segur, la seva melena sedosa onejant per l'efecte d'un aire condicionat programat a la temperatura justa, es dirigeix a l'enorme paret del fons a la dreta on s'exposen un munt d'accessoris. Sel·lecciona el que vol però comprova que, per la gran alçada de l'expositor, no arriba a agafar el producte. Amb el millor dels seus somriures, aprofita la presència d'un home espectacular que casualment té al costat, per demanar al més pur estil noia desvalguda:
- Perdona, t'importa agafar-me aquella funda de flors? És que no hi arribo. 
Cop de melena, caiguda de pestanyes.
-I tant. Aquesta? - diu ell sense si tan sols esforçar-se - És molt maca, fa per tu.
- Gràcies
Caiguda de pestanyes, somriure encisador.
Agafa un parell de productes més, tenint clar quines són les característiques tècniques de cadascun d'ells, i es dirigeix amb pas segur a la caixa on, òbviament no hi ha cua, paga, i marxa a buscar el seu cotxe quan han passat 9 minuts i 34 segons des del moment que ha entrat. 
Fora fa una temperatura agradable i ella somriu darrere les seves ulleres XXL, mentre es veuen els crèdits finals.
Aplaudiments.

Filtre "...pero no ho és"

El dia de la revetlla, jo no tinc més necessitat que agafar el cotxe per anar a l'altra punta de Barcelona, a l' única botiga a la ciutat d'una marca informàtica (que és Apple). És una merda perquè Sant Joan cau en pont i la gent s'ha llençat a envaïr les carreteres per aprofitar els tres dies.
I, efectivament, la ciutat és un infern i tot i que miro el trànsit abans de sortir de casa, acabo escollint anar pel carrer València fins a l'Avinguda Meridiana i morir allà en cadascún dels semàfors i enganxar, a més, un parell o tres de revetlles de barri pel camí.
Arribats al centre comercial (que és la Maquinista) on hi ha la botiga (que és Apple), aparcat el cotxe (per pura sort) al costat de les rampes mecàniques que accedeixen a les plantes de comerços, amb les meves ulleres XXL protegint els meus ulls que haguessin preferit dormir una migdiada, entro a la pulcra botiga on he de comprar un regal per a la meva mare. Tinc una lleugera idea del que vull, no tinc ni idea de si existeix i espero no passar-m'hi gaire estona.
Repicant amb les abarques contra el terra, cabells recollits en una cua amb una goma massa fluixa, "Carai,fa un fred que pela en aquesta botiga!", em dirigeixo a l'enorme (molt, molt alta) paret del fons a la dreta on s'exposen un munt d'accessoris.
Trobo una funda que crec que li agradarà però comprovo que, amb el meu 1,56 m, qualsevol cosa és alta i no arribo a agafar el producte.
Amb el millor dels meus somriures, miro al meu voltant per veure si algú m'ha vist mirar amb cara de pena cap amunt, però no. Em poso de puntetes, estiro el braç dret, estiro, estiro, estiro més i al final, amb les puntetes dels dits, faig caure la primera funda de la filera. M'he estirat tant, tant, tant i he inclinat el cap tant cap enrere que les ulleres XXL han acabat relliscant-me del cap, anant a espetegar a terra, mentre la funda que jo he aconseguit desplaçar ha caigut en picat contra el meu tabic nasal, fent-me plorar els ulls i  pronunciar un "ai!" ofegat. Em recomposo, agafo les ulleres de terra i em miro la funda entre les llàgrimes que em cauen de l'ull dret (l'esquerre ho porta més dignament). L'estampat és maco, crec que li agradarà i començo a sentir-me mínimament satisfeta fins i tot del meu tabic ressentit quan llegeixo a l'embolcall que allò és una funda per un producte diferent del que té ma mare. És a dir, que aquella funda NO és la que necessito. NO. Faig un escanejat ràpid per veure on coi estàn, doncs, les fundes que jo busco i m'adono - amb pànic - que estàn a la mateixa alçada que la que tinc a la mà, però una mica més a la dreta. Decidir que no penso estirar-me una altra vegada em porta mil·lèssimes de segon així que busco entre la gent algun dependent de samarreta blava per demanar-li. Trobo una noia, que deu fer 1,58 ("En el país de los de 1,56, los de 1,58 son el Rey") i demano ajuda.
Aprofito per preguntar-li un parell de coses més, trio sense quedar gaire convençuda del que m'emporto i em dirigeixo cap a la caixa on hi ha cua. El tabic nasal em batega i recordo que les ulleres han caigut; comprovo els danys causats i veig que s'ha ratllat un dels vidres. Yeah! Pago i marxo a buscar el meu cotxe quan han passat 37 minuts i no sé quants segons perquè prou feina tinc amb no queixar-me en veu alta del meu nas.
Fora fa una calor suportable i jo no somric gaire perquè he decidit treure'm les ulleres XXL ja que la ratllada del vidre em fa molta nosa, mentre es veuen els crèdits finals.
No se senten aplaudiments. La gent fa estona que ha marxat del cinema. "Total - han dit - pel que s'ha de veure...aquesta noia no ho fa gaire bé".

2 comentaris:

  1. A partir d'ara no em queixaré més del meu metre setanta justet... :P

    ResponElimina
  2. Eiii, doncs jo aquest matí he estat a aquesta mateixa botiga i n'he sortit molt satisfeta... potser perquè no era revetlla, i anava ben acompanyada, no tenia pressa i n'he sortit ambuna joguina nova.

    M'han encantat aquest dos filtres

    ResponElimina